Dietari de la catàstrofe. 20: El boig de les sabates

Un relat de: franz appa

Em creuo cada tarda amb el boig
de les sabates, amb aquell creuar
d'aquell que puja i l'altre que baixa,
i m'esquiva l'esguard, aquell mirar
que ressegueix obsessiu el terra.
I mentre el llambrego sense pensar,
ell, de vegades, se'n torna i es gira
com qui busca un possible tresor,
com qui ha perdut un joiell valuós.
I mentre m'allunyo o ell se'n va,
torno a caure en el meu barrinar,
i avui que és dissabte i he fet net
de papers vells i de la roba bruta,
no l'he vist i en canvi hi he pensat,
en el seu atrafegat passeig diari.
On deu anar, em demano, cap a on
cada començament de cada tarda.
I especulo si avui deu pensar també
que han faltat les meves sabates
dins el recorregut del seu esguard.
I penso si sabrà que tornarà dilluns
i tornaré a creuar el meu pas al seu,
als ulls que amb ànsia sense repòs
sotgen els calçats que vénen i van,
sempre iguals i sempre canviants.

22 de maig de 2010



Comentaris

  • que bonic!![Ofensiu]
    teresa serramia | 21-05-2011 | Valoració: 10

    saber, poder, passejar per l'interior de les nostrres vivències..I fer una llarga passejada.., amb sabates o sense. o amb le sabates descordades de la consciència més viatgera..
    Que bonic, franz!!, passejar per aquests camins de relats. Entrecreuar-nos. Observar-nos. reconèixer-nos. caminar pel nostre esguard. poruc, moltes vegades. o avergonyit de desitjar ser passejats per foragitar la solitud que ens acompanya, impenetrable..
    Que bonic, franz!!
    gràcies per sortir-nos al pas..
    i fer-nos companyia...

  • una capacitat[Ofensiu]
    Lavínia | 12-10-2010

    de síntesi per retratar l'adotzenament de la realitat a què estem tots sotmesos.
    És una bona poesia social, franz.

    Lavínia
    PS
    Moltes gràcies pel teu comentari

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com