Dies de tristesa a Espanya

Botiflers

Sempre hi ha hagut, a cada país agredit, gent que es posa a favor de l'invasor. Quan en Napoleó envaïa se'n deien afrancesats i quan en Felip V va apoderar-se de Catalunya, aquí els vam batejar de botiflers.

Els botiflers d'avui no son necessàriament traïdors ni mala gent . Son persones amb el sentiment nacional desviat i guanyades per la propaganda de l'antagonista, que en el nostre cas ha estat continuada des de l714.

El botifler no dóna importància a la nostra història, ni petita ni gran, i arriba a pensar que és inventada i que els nostres greuges son contes per explicar a la vora del foc.

Si des de l714 n'hem tingut, de botiflers, s'ha de reconèixer que la guerra civil de 1936 en va augmentar el nombre extraordinàriament.

Segurament que els màxims responsables de cada bàndol actuaven motivats per unes idees pregones. Diguem-ne, per entendre'ns, de dreta o d'esquerra, i d'imposar una manera o la contrària per acabar de perfilar la Espanya contradictòria de sempre; Però la situació va degenerar al carrer, on es van trencar les clavegueres de l'ànima dels homes per vergonya de tots.

La Generalitat de Catalunya tenia la obligació de defensar la legitimat constitucional i aprofitar totes les forces al seu abast, que desgraciada i majorment eren anàrquiques, barroeres i criminals, que van simultanejar molt curiosament la defensa dels interessos de l'Estat amb una revolta ignominiosa de matar rics i capellans i gent que anava a missa, sense cap solta ni volta.

Totes aquestes coses les vaig viure jo, no m'ho ha explicat ningú ni ho he llegit en cap llibre.

Davant aquell desori i en plena guerra, la Generalitat no va tenir cap medi per imposar cap mena de serenitat i va ser un caos general fins l'acabament de la guerra, l'any 1939.

El poble, en la seva majoria, en tenia totes les ganes, que s'acabés la guerra, i que la guanyés en Franco era més que previsible des de feia molt de temps. I molts, però molts, després de les barbaritats sofertes, es van posar a favor d'en Franco sense consideracions constitucionalistes.

La forçada unió del catalanisme amb allò que se'n deia esquerra va fer molt de mal al catalanisme. Va fer néixer molts botiflers de bona fe que ens costarà molt de recuperar.

Serà un procés llarg i s'haurà d'explicar molt bé que es matava a cada costat de la trinxera, a uns perquè anaven a misa, als altres perquè eren republicans. I que tots els que mataven eren criminals, però els d'en Franco van matar molts més innocents, fins molt més després de la guerra i en nom de Déu.

Els botiflers d'avui hauran de veure que Espanya vol anul·lar la nostra personalitat com a poble i que vol que tots siguem com ells en tot i per tot, i que això és impossible i que no ho volem.

Espanya farà el camí que vulgui, que serà bo si es respecta tothom. Mentre es consideri que la nostra manera de ser i la nostra llengua destorba, no anirem bé i seguirem pensant que son uns mals veïns.