Despulles

Un relat de: gypsy


Cueva de las manos

Afanys de traspassar l'univers efímer
es van gravar en la nit immemorial
amalgamant la saba dels avantpassats,
clamant en silenci de veus callades
que varen existir en la roda del temps,
tenyint de colors les hores que alenem
ara i adés, mentre observem estupefactes
la petjada inequívoca de les seves mans.
Mans per treballar, tocar, amanyagar,
mans per bressolar infants adormits
que dormen i ens criden des del somni
en un xiuxiueig ocult - que volen ser art il·limitat
d'unes despulles humanes que encara abrasen -


gypsy

Comentaris

  • Un repte que va donar-nos molt a dir[Ofensiu]
    Naiade | 10-07-2009


    Amb sàvies paraules vas desgranant els fets que marcaren la vida dels nostres avantpassats, fent que ens sentim propers a ells, perquè encara que el temps ha passat, encara seguim fent les mateixes coses i deixant la nostre petjada pels que esdevindran. Un bell poema gypsy.

    Una abraçada ben forta

  • Bon Repte![Ofensiu]
    F. Arnau | 01-07-2009

    Mariona!
    Un poema molt ben aconseguit, sobre la imatge de les mans pintades a la cova, que ens va proposar Jeremias. En ell, parles de les mans, com a eina principal dels humans, i també com a petjada/signatura d'identitat que ha perdurat en el temps.
    Aquest repte m'ha recordat molt el que ens va proposar ginebre, sobre una fotografia que va trobar a Internet, també de mans:

    Repte poètic 13 - Mans

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    BON ESTIU!!!

  • jaumesb | 30-06-2009 | Valoració: 10

    permanència de la vida

  • Hola, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 29-06-2009

    Un bon poema, amb ritmes regulars -cosa estranya tractant-se de la 'gitaneta'!- que són, al mateix temps, actuals i passats. (Mira, en això opine el mateix que el Jeremias).
    Salut i rebolica!

    PS. Em sembla que 'anem millorant' tots dos, eh?
    El proper curs, a primer d'ESO.

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

451181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu