Després de tot....

Un relat de: paparola

T'has estat escoltant tota la tarda,
ara pensaves per què a tu?
Et donaves respostes, sí,
algunes absurdes i ho sabies.
Despres de tot..
has començat a veure't,
ets tu sí,
ets com ets,
canvis sí,
però ara sents els sons de les teves paraules,
ets com ets,
i comences a agradar-te,
tard però comences.
Sinceritat amb un mateix,
una dosi recomenada per tots.
Si sóc com sóc
sé que no ve d'un dia ni dos,
el pas del temps m'ha fet aixì,
potser diferent pels dies que corren.
Em diuen canvía,
però em nego a veure
el tot negre abans que blanc
haig de veure la graella de colors,
sóc aixì,
i sé que ensopego,
però m'agrada com sóc.
Desprès de tot,
si no fos com sóc,
segurament no sería jo
sería una altre.

Comentaris

  • indefinida | 13-10-2007 | Valoració: 10

    És difícil acceptar-nos tal i com som, però com molt bé dius som com som, i axiò és el que ens fa ser únics.



    Petons i gràcies pels ànims ;-)

  • ATZAVARA | 08-10-2007

    és veritat..si canviessim ja no seriem nosaltres mateixos.
    està bé que cadascú sigui diferent..a la seva manera...
    també està bé però que canviem..encara que sigui un tros.
    una airejada!
    Atzavara.