Cercador
Despertar
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
A voltes, amics, el sol els colpeja l'esquena,
vestit encara amb la brusa taronja de nit,
i ens il·lumina el gran desert d'arena de rellotges
per recordar-nos que dormim sobre tones de records,
i que, lluny, a l'horitzó borrós i difuminat,
encara ens queda un món per conquistar,
més enllà d'allò que copsem, de les dunes.
Comentaris
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 21-06-2005 | Valoració: 10
breu, concís, dens, enigmàtic i a la vegada majestàtic, profund... poema amb cara blava de tuareg... les roques tenen orelles per sentir l'hora en que algú va cristallitzar la seva infància i les va convertir en fòssils... cal mirar a l'horitzó... on hi ha les paraules que canvien la cara del món... cal despertar... no s'han escrit encara tots els poemes!
una abraçada! -
bon dia, món![Ofensiu]quetzcoatl | 21-06-2005 | Valoració: 10
Hola Jordi!!
Mira, és el primer comentari que faig des de terres catalanes i em fa gràcia que, a més, sigui sobre 'viatjar' i conquistar el nostre futur. Són quatre línies senzilles i precioses, i amb la vitalitat d'un despertar de l'ànima.
Felicitats i petons!
p.d. quin alleujament poder escriure amb accents... hehehe
