despentinats cabells

Del fat inconegut, informàtic caprici,
ho clico tot de mi, els passos i els silencis.

Pantalla encesa sóc, ratolí, disc dur, virus,
que crema les paraules. Tauler de neu i sol
al cim de foses hores.

Esmicolada en signes, desfeta en crits, salts d'aigua,
m'esbalço del tot gràvida de signes submarins
i suro entre llençols d'aquest llit metafòric
on desperta somio per ells arrossegada.

Tensa xarxa pletòrica d'alliberats misteris,
desperts teclats i ratlles, on del tot adormida
navego aurores, nits, rutines i marees,

donant voltes i voltes, agulla i disc ratllat
fixada en magnetòfons xucladissos de temps.