Cercador
Desitjar és perdre
Un relat de: gypsy- Compartir:
He deixat passar els murmuris que em condemnaven a un pou de silenci i d'absències. He deixat passar el tren del desig perquè desitjar és perdre. He après del misteri d'un llenguatge inarticulat que prové del cor i no es fa paraula ni veu. Visc a recer dels vius que es van deixar morir en vida i sobreviuen en experiències viscudes per d'altres éssers - paràsits o simbionts d'altres regnes - Paro atenció i miro al voltant, esperant un miracle. Quelcom digne que no sigui gris ni tremolós. Potser, uns ulls il·lusionats pel goig salvatge de saber-se lliures dins l'espai efímer que ens ha estat assignat, i gaudir d'un present que fuig per l'escletxa fràgil dels nostres somnis.
gypsy
Comentaris
-
indefinida | 22-04-2010 | Valoració: 10
Amb poques paraules has resumit una molt bona filosofia de vida!
Genial!
Un petó! -
Això....[Ofensiu]Bruixot | 22-04-2010
espero que no et faci res que hagi fet un poema replica (en conya!) al teu relat/poema, que, encara que no ho sembli, m'ha agradat molt (sinó no hauria fet un poema replica!).
I, més seriosament, el teu poema en prosa (li puc dir així?) és molt més profund del que sembla a la primera llegida. I jo n'he fet unes quantes... I és molt difícil escriure alguna cosa que admeti varies lectures. I tu ho has aconseguit!
Segueix així, que la cosa va de pujada!
XX -
la porta del somni[Ofensiu]franz appa | 05-04-2010
Misteri del llenguatge inarticulat del cor. i el goig salvatge del present efímer, de la consciènciadels seu límit. Queda la porta del somni, aquesta frontera cap allò que no abastem en la vigília ni en la tempesta irreductible del temps.
Una abraçada,
franz -
M'enganxa amb satisfacció[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-03-2010 | Valoració: 10
Sobretot el final. Una lloança a viure el i en present. D'acord i funciona.
El virus del "desitjar" és dependre del compliment del deisg. Desitjar amb llibertat, funciona !!!
l´Autor
377 Relats
2805 Comentaris
441569 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu