Desesperació

Des de que em llevo al matí
fins que me'n vaig a dormir
no puc frer altra cosa
que pensar en tu.
Vendria la meva ànima al diable
per estar al teu costat,
per sempre més,
per no perdre't al despertar,
però no me la vol comprar
diu que prefereix veure'm sofrir,
i és que ja no sé
si podré despertar
un sol dia més
sense el teu amor.
Sé que el teu cor no batega per mi
sé que no sóc més que un simple conegut
que no ha sapigut ésser
aquell que esperaves
i per molt que lluito,
per molt que m'hi esforço
sempre et veig més lluny...
Potser és cert que et mereixes algú millor
però, si us plau, aquest cop et demano
que t'equivoquis, un sol cop
i m'elegeixis a mi
per compartir la vida,
per ser la teva compnyia
en aquest llarg camí,
perquè ningú fou tan sincer
quan et diu que t'estima,
que ho donaria tot per tu,
fins i tot la propia vida,
sense dubtar-ho un segon...
i entre nits esbarlades
els meus ulls han vessat tantes llagrimes
que omplirien mars i oceans.
Recorda sempre que,
si algún dia et trobes sola,
perduda en la foscor,
i la tristesa s'apodera de tu,
mira enrera
perquè en algún racó
t'estaré esperant.