Desenllaçant

No he de dir res no he desmostrar res,
ja puc dir que sóc feliç, no nessecito res per ser-ho.

Una esperança de lluna plena un suspir de rosada alba,
uns camps d'enyor i una cançó per una matinada dolça.

Una nit s'encén em un cant a l'amor que em diu:
pau per tohom i guerra per a qui la vulgui.

Desenllaçant els llaços bonica meua,
de primaveres has fet meua ombra amiga.

D'entre els teus braços fugint s'esmuny la pena,
com una mirada al més agnegat temor és témer a si.

Córre, córre, córre melanconia
que de viva alegria el món n'és plè.

I em sotracs ans suspirs d'entendre,
es queixà homs a pulmó obert:

"Jo sóc d'açí no ho puc canviar açò".