Desenllaçant

Un relat de: Remoh

No he de dir res no he desmostrar res,
ja puc dir que sóc feliç, no nessecito res per ser-ho.

Una esperança de lluna plena un suspir de rosada alba,
uns camps d'enyor i una cançó per una matinada dolça.

Una nit s'encén em un cant a l'amor que em diu:
pau per tohom i guerra per a qui la vulgui.

Desenllaçant els llaços bonica meua,
de primaveres has fet meua ombra amiga.

D'entre els teus braços fugint s'esmuny la pena,
com una mirada al més agnegat temor és témer a si.

Córre, córre, córre melanconia
que de viva alegria el món n'és plè.

I em sotracs ans suspirs d'entendre,
es queixà homs a pulmó obert:

"Jo sóc d'açí no ho puc canviar açò".

Comentaris

  • silvia_peratallada | 18-09-2005

    no t'havia llegit, encara, però he coincidit amb aquesta introducció d'agraiment a en Feliu, i amb aquest final, que només llegir, ja pren la forma de la música...
    Un poema ple d'energia...
    si senyora!
    Potser no cal que ens agafin les mans i les posin a la terra, l'important és tenir clar qui som, i d'on som...
    Endavant amb la paraula!
    Salut i revolta!
    Sílvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Remoh

Remoh

22 Relats

11 Comentaris

18212 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.