Desengany...

Un relat de: plàcidaploma

Un devastador terratrèmol amb epicentre en el cor de la Marta la descolocà i abocà a un vertígen colpidor. Tot girava sense sentit i a una velocitat que l'obligava a tancar els ulls si volia trobar una mica de quietud interior. Es sorprengué ella mateixa en sentir que no era capaç de dominar aquell daltabaix .
Els seus peus trepitxaven ara, un terreny insegur, inestable, bellugadís… Res on agafar-se, ningú en qui poder descansar el pes que li oprimia el pit dolorosa i persistentment. El buit, la foscor , el no res, s'havien instal.lat de forma tan inesperada… La seva vida, en un instant, s'havia ensorrat com un castell de cartes.
El desengany la tornà desconfiada. Com arriscar-se de nou a despullar la seva ànima? Com obrir el cor sense recança? Com creure de nou en promeses eternes?
Ara, es sentia com una illa voltada de soletat en un inmens oceà d'una massa anònima que ni tan sols presentia la seva presència, perque sense adonar-se'n la Marta s'havia fet petita, petita… gairebé invisible als ulls dels demés. Ella mateixa s'havia refugiat en un raconet de món, amagada, sobrevivint més que vivint, deixant passar el temps. El temps tot ho cura,es deia. I ella, incapaç de trobar enlloc les forces que li mancaven per tirar endavant, es refugià en aquella nit infinita sense estels ni lluna. En el fons, encara que ella no ho sabés del tot , desitjava guarir les ferides fruit d'aquell desencís, d'aquella melangia. En el fons desitjava que el sol tornés a lluir, radiant i esplendoròs. En el fons el que més desitjava era enamorar-se bojament de nou.

Comentaris

  • Quietud i terratrèmol[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2010 | Valoració: 10

    Anava a obrir el teu darrer relat quan m'he adonat que aquest havia quedat sense comentar entre els dos que ja conec.... i aquí estic.
    Ha estat una lectura força interessant, bàsicament descriptiva d'un estat d'ànim intern, que m'alegra no haver passat per alt.

    És, sense cap dubte, un text que desperta l'empatia a qualsevol que alguna vegada hagi sentit que "Tot girava sense sentit i a una velocitat que l'obligava a tancar els ulls si volia trobar una mica de quietud interior"
    I qui no ho ha experimentat? Al menys, jo sí!
    Fins i tot, vaig escriure un relat on el protagonista també sent "terratrèmols amb epicentre en el cor"; per si li vols donar una ullada, aquí el tens: Retrat d'home feliç amb forat.

    Estic d'acord amb tu en què els desenganys tornen desconfiades a les persones que els pateixen. Suposo que es tracta d'un mecanisme de defensa que s'activa de tal manera que t9inguem temps per a llepar-nos les ferides... quan fa falta.

    T'envio una abraçada en un dia de sol radiant,
    Unaquimera

  • Molt interessant[Ofensiu]
    Calderer | 25-02-2010


    ....aquesta prosa que té un punt de poètic.

    Sempre he pensat que els comentaris han de servir per millorar i per això t'indico algunes paraules que hauries de comprovar. Et dic comprovar perquè a mi em semblen errors gramaticals però no sóc un expert:

    .-... demés... en català seria un adverbi que vol dir a més a més..... no té elsentit que li dones. Caldria posar ..."els altres...".

    .-...es sentia..... se sentia.

    .-.. trepitxaven... trepitjaven.

    .- la seva ànima.... l'ànima... És un `punt opinable però els possessius en català només s'han de posar quan es pot malentendre la frase o per reforçar el sentit. Potser en aquest segon punt (reforçar) és acceptable ...la seva ànima...

    Espero que segueixis publicant, et llegiré.

    Salutacions

    Lluís

  • Ho has clavat!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 22-02-2010 | Valoració: 10

    Un daltabaix emocional amb ganes de tornat a començar però.... penso que has fet una descripció del que se sent en aquets moments
    per mi ho has clavat

    Gràcies per els teus comentaris... i per visitar el bloc de L'Eva... per mi i la meva família és molt important.

    Una abráçada!!!

  • gràcies a tu i a tots!![Ofensiu]
    plàcidaploma | 20-02-2010

    Gràcies Núria, mai em cansaré d'agraïr i agraïr-te!!

    Realment Relats en Català, s'ha convertit en un espai familiar i agradable, no podia imaginar una acollida millor i agraeixo de cor a cadascun dels relataires que han concretat aquesta realitat i que han donat vida a aquest raconet on tímidament he començat a publicar...

    Crec que puc aprendre tant de vosaltres... Em quedo bocabadada al llegir-vos...!! Tanmateix algun dels comentaris que es fan a RC ja són petites grans joies...

    jajaajj... ufffff... veig un llistó molt alt... però això m'empeny a saltar amb més ganes...

    Bé tripadrina... encantada i agraïdíssima de compartir amb tu, ja ho saps, l'alegria de l'arribada de la sonieta... i tantes i tantes coses...

    Els teus són uns nets afortunants... Disfruteu tots plegats d'aquest dies!!

    A veure si ens parlem aviat, encara que sigui per telèfon...

    Segueix així de radiant!!

    Un petonet molt fort!!





  • Del desengany a tornar-se a enamorar ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-02-2010 | Valoració: 10

    Ens descrius amb intensitat i sensibilitat un desengany, que colpeja i fereix l'ànima de la protagonista, amb una descripció plena de realisme, on els dubtes i la inseguretat ens deixa albirar un bri d'esperança en un desig interior de renéixer i sentir de nou sense recança, el desig d'estimar.
    El desig com ens dius en el teu final " En el fons el que més desitjava era enamorar-se bojament de nou. de tornar a viure en aquest estat meravellós i idíl·lic que és el enamorament.
    Un relat engrescador des del principi fins al final i que ens deixa amb la mel als sentits i el desig de llegir-ne més.
    Felicitats Sònia, espero que t'engresqui la bona acollida dels companys relataires .
    Una abraçada plena de felicitat, des de que sóc tri-padrina que em sento eufòrica, i ho vull compartir amb tu.
    Núria

  • Després...[Ofensiu]
    natasha | 19-02-2010

    ... d'un desengany costa mirar endavant, tornar a confiar però toca fer-ho i passar pàgina.
    Has descrit molt bé sensacions viscudes.
    Una abraçada

  • Un plaer intern[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2010 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari.
    I he descobert.... els teus relats...i aquest.
    M'agrada.... encara que em permeto fer una partició:
    "El desengany la tornà desconfiada. Com arriscar-se de nou a despullar la seva ànima? Com obrir el cor sense recança? Com creure de nou en promeses eternes? "
    Accepto i molt la frase: "...obrir el cor sense recança"
    Alerta a: "creure de nou en promeses eternes"
    Crec que els humans no tenim joc en les eternitats.
    Si vols, que t'informi d'activitats que faig.... m'escrius.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

plàcidaploma

5 Relats

18 Comentaris

5034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99