Un somni revelador...

Un relat de: plàcidaploma

Capvespre. Dreta, immòbil vora la finestra. La mirada perduda darrere la transparència del vidre. Mirant sense veure-hi. Observant, com aquell que no vol, les minúscules figures transitant pel carrer amb pas lleuger i decidit.

Un riu de gent fluint constantment, cotxes amunt i avall. Un degoteig ple de vida que contrasta amb la quietud, gairebé sepulcral, que la Marta sent per dins. Al seu voltant tot resta paralitzat, fins i tot el temps. I, en aquell moment, sap perfectament el que sent el presoner darrera els barrots. Ella no entèn quin ha estat el seu pecat, quina norma ha transgredit per merèixer aquesta reclusió. Desconeix també quan durarà tot plegat, no sap com sortir-se'n, com escapar de la ràbia i de l'odi que li han enverinat el cor.

Decideix estirar-se al sofà. El no fer res, la desídia cansen tant, pensa. Acluca els ulls, els pensaments la bombardegen,i en un d'aquests esclats s'adorm inesperadament.

Desperta. El cos endolorit i el record nítid d'un somni. Un somni que reviu persistent el seu pesar. Un cop més l'encontre fatídic. Mentre dormia,escoltà, fins i tot en somnis, la declaració del Joan: Ho sento, et deixo, m'he enamorat d'una altra. En la il.lusió del somni, la Marta no sent ni dolor, ni ràbia, ni enuig,ni tristor. Només comprensió. Accepta la possibilitat de que l'amor s'hagi acabat. Accepta el fet de que el cor d'en Joan ja no li pertany i que retenir-lo només afegirà més patiment per als dos. Li sap greu, molt greu perdre'l però en la lucidesa del somni reconeix que és el millor que pot fer. Dels seus llavis neixen les paraules que el cor li va dictant: Ves tranquil, el lloc de qualsevol és vora la persona estimada i tu ja no m'estimes. Mereixo quelcom més del que tu em dones. Es gira i en donar el primer pas que la separarà definitivament del Joan sent les cames tremoloses en saber-se sola davant el món. A l'instant nota una presència. El marc del seu somni canvia de sobte quan un noi bell i desconegut l'abraça, i la torna i torna a abraçar tendrament, estrenyent-la amorosament i mostrant-li en cada abraçada tot l'amor que sent per ella. La Marta es sent valuosa de nou...

Desperta i alleugerida pel record del somni recent s'aixeca i descobreix que aquell pes que li oprimia el pit ha desaparegut, la ràbia, l'odi, la por... s'han esfumat com per art de màgia, amb el clic de la bareta de la comprensió, l'acceptació i el perdó. Finalment pot passar pàgina, finalment ha deixat anar la corda que li encadenava el cor i la feia patir. Una energia nova circula pel seu cos. Renovada, té la certesa de que ara pot començar de nou. Compta amb la millor aliada per a fer-ho: "ella mateixa".
Un somriure la il·lumina.

Comentaris

  • Revelació i somriure[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-04-2010 | Valoració: 10

    Acabo de descobrir-te per una d'aquelles casualitats típiques d'aquesta pàgina, i en obrir el teu darrer relat publicat ( per algun havia de començar, així que m'he decidit per aquest ) he quedat sobtada en veure la primera paraula. Veuràs, és que jo tinc un joc poètic amb el mateix títol: Capvespre; si vols veure-ho, només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi, i ja em diràs què et sembla...
    Més endavant m'han cridat l'atenció altres coincidències, però les deixo a banda i passo a comentar el teu text.

    La narració e, sembla molt ben portada, m'ha agradat la manera tranquil·la de tirar endavant a poc a poc, creant un ambient idoni a partir de petits detalls i frases breus que revelen perfectament l'estat d'ànim de la protagonista, la Marta.
    La prosa resulta neta, clara, i efectiva.

    En vista de l'agradable lectura que ha suposat aquest relat, tornaré per llegir-te de nou, ja que tens al menys un parell més d'escrits per descobrir... és molt grat trobar una bona prosista per aquí! ;-)

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert avui com autora, per si et ve de gust posar-te-la,
    Unaquimera

  • De la ràbia i l'odi, a una nova energia regeneradora ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-03-2010 | Valoració: 10


    La protagonista del relat -a qui ja estic agafant "carinyo"- passa d'un estat de desencís i d'una sensació d'opressió, a l'alliberació.
    El somni, fil conductor del relat, és al meu entendre, el subconscient, que sense la influència dels pensaments, tenint el cor a la deriva, abandonada a la desídia, es deixa portar, la recondueix i la fa reflexionar.

    Sembla que el teu nick , " plàcidaploma hagi omplert de placidesa el teu relat, que ja des del començament ens la infons, amb la descripció de l'entorn i l'aletargament de la Marta a qui ni la ràbia i l'odi poden amb ella.
    Un bonic relat a compartir , per què , qui no ha estat alguna vegada com la Marta ?
    Ella, "la seva millor aliada", m'agrada aquest final en que és retroba i s'omple de llum amb noves esperances.
    Felicitat plàcidaploma t'invito a passar per la darrera poesia que m'han publicat, a la Marta i a tu us pot agradar.
    Ets tu
    Una càlida abraçada,
    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

plàcidaploma

5 Relats

18 Comentaris

5035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99