Desencontre al mar a dues veus

Sí, un regust d'insatisfacció i buidor, però molt agradable llegir-te aquest desencontre al mar a dues veus.

M'agrada la teva literatura: trista, punyent; també satírica i irònica. La fas moure per allà on vols.

-Filladelvent-

M'agrada. Els sentiments s'entrecreuen, es barregen, es confones i ens sentim fets un garbuix de contradiccions. Sí, és ben cert. Pobres mortals. Tan avançats, tan civilitzats...
No podem esbrinar amb certesa el què de tantes coses!

M'ha agradat. Sí, molt. Felicitats!!

No pensava comentar relats avui, però faré una petita excepció...

El teu darrer poema, fruit del desencís, sembla escrit amb la fluidesa dels sentiments quan brollen sense parar i no podem tapiar-los encara que ens facin mal.

Una metàfora molt bonica, a dues veus, on el primer vers de cada parell és de l'enamorat i el segon és la persona a amar.
Pel que intuïm, la segona està en un 'mar' de confusió.

Trobo especialment dur el final:

Et vull.
Et vull?

Em vols?
Em vols.

Reflexa les dues prespectives dins la relació de l'un i de l'altre, amb quatre paraules concises.

Un bon treball, però ja saps que m'agrada més l'humor, eeeeeh?

Una abraçadassa,

m

No hi entenc gaire, de poesia. Sóc dels qui escriuen pensant en l´acció, en la sorpresa i en qualsevol artifici, creïble o no, que pugui evitar que el lector et deixi penjat a mig camí. Aquest poema és bell i alhora considero que té acció, per això es deixa llegir a gust fins al final, quan, sobtadament, dius: Ja s´ha acabat? Ohhhhh...