Cercador


Llista categories

Desencontre al mar a dues veus

Un relat de: Gica Casamare

Observo el mar.
Observo el mar.

Enyoro la teva presència.
Gaudeixo el torrar de la meva pell.

Miro l'horitzó i del mar em salten llàgrimes.
Tanco els ulls sento els nens com riuen.

Confusió és la meva vida.
La llet protectora ja la xucla la pell bullent.

Recordo el teu alè en la meva espatlla.
No sé per què m'has trucat.

Recordo les paraules en la fusió dels cossos.
No sé per què no t'he contestat.

Recordo la promesa fràgil i trencada.
No sé per què t'enyoro.

Recordo la ira inexistent, avortada amb ganes de ser parida.
No sé què sento, no sé què vull.

La guspira dóna vida a la cigarreta.
Obro els ulls i fujo a l'aigua.

Observo els banyistes i et busco sense sort.
Em capbusso en l'aigua salada, perdent-me.

Et vull.
Et vull?

Em vols?
Em vols.

Me'n vaig d'esquenes al mar.
Resto dins el mar.

Comentaris

Afegir comentari
  • Bon regust[Ofensiu]
    filladelvent | 25-09-2005

    Sí, un regust d'insatisfacció i buidor, però molt agradable llegir-te aquest desencontre al mar a dues veus.

    M'agrada la teva literatura: trista, punyent; també satírica i irònica. La fas moure per allà on vols.

    -Filladelvent-

  • incertesa[Ofensiu]
    estrangera | 20-07-2005 | Valoració: 9

    M'agrada. Els sentiments s'entrecreuen, es barregen, es confones i ens sentim fets un garbuix de contradiccions. Sí, és ben cert. Pobres mortals. Tan avançats, tan civilitzats...
    No podem esbrinar amb certesa el què de tantes coses!

    M'ha agradat. Sí, molt. Felicitats!!

  • molt dur[Ofensiu]
    quetzcoatl | 23-06-2005 | Valoració: 10

    No pensava comentar relats avui, però faré una petita excepció...

    El teu darrer poema, fruit del desencís, sembla escrit amb la fluidesa dels sentiments quan brollen sense parar i no podem tapiar-los encara que ens facin mal.

    Una metàfora molt bonica, a dues veus, on el primer vers de cada parell és de l'enamorat i el segon és la persona a amar.
    Pel que intuïm, la segona està en un 'mar' de confusió.

    Trobo especialment dur el final:

    Et vull.
    Et vull?

    Em vols?
    Em vols.

    Reflexa les dues prespectives dins la relació de l'un i de l'altre, amb quatre paraules concises.

    Un bon treball, però ja saps que m'agrada més l'humor, eeeeeh?

    Una abraçadassa,

    m

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Afegir a preferits
Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >