Desembre

El matí és gris i fosc i la pluja espera amenaçant , petjades als graons, ha arribat el moment! Obro la porta i em trobo amb uns ulls verds que em miren: tu. Sense dir res, ens fonem en un petó: no calen paraules, els dos sabem el que ens espera.

Mirar per la finestra i veure a través del vidre fred, ple de baf per la diferència de temperatures, moll entre les gotes de pluja que regalimen per fora, com la gent, ignorant que algú els observa, només preocupats pel vent, per les gèlides gotes que se'ls claven als ossos, arriba corrent i s'aixopluga de mica en mica sota els portals i també com alguns esperançats decideixen reprendre el camí.. I jo asseguda al llit, nua, satisfeta, et busco entre els llençols, necessito tocar-te sentir que no és un somni , que això és real i que perdurarà en els records de tots dos per sempre encara que ens separin encara que la màgia es trenqui aprofitem aquests instants en què es respira la calma, la calma de l'hivern....