Descripció.

Tu qui ets? Ara sigues sincer, si algú que no et conegués de res, anés cap a tu i et preguntés que qui ets, tu sabries donar-li una bona resposta? No dubtaries ni un segon en contestar, diries el primer que et passés pel cap, t’ho pensaries, o tal vegada et quedaries en blanc pel fet de no saber qui ets? Sigues sincer, sabries descriure’t al 100%?

Quan era més menuda, sempre recordo que quasi tots els anys, a l’escola o a l’institut em manaven que fera la típica redacció descriptiva, però sempre deien que descrivírem a algú, mai a nosaltres mateixos, això em fa pensar que tal vegada sigui perquè ens es complicat descriure’ns, però com pot ser? Si es suposa que ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos. I com be he dit, es suposa. Jo avui vull descriure’m, i no se per on començar.

Fa poc, vaig llegir un relat, algú es descrivia, sols explicant les coses que li agradaven, jo, el primer que vaig fer, va ser adaptar-lo a mi:


M’agrada el color blau, si és combinat amb el negre millor. El negre sol el odio, al igual que el rosa i les seves variants, el roig tampoc es un dels meus preferits. Combinaria qualsevol cosa amb el blanc, però la meua habitació és verda.
M’agrada la musica de quasi tot tipus, encara que l’escolto sols en espanyol i català, el meu angles no és massa bo, i penso que si escoltes una cançó i no entens la seva lletra, es com si no l’escoltares. La millor manera de gaudir d’una bona cançó és estar estirada al llit, encara que mai be mal quan et fa companyia si vas pel carrer i també a la dutxa. M’emociono amb les cançons dels anys 60, 70, 80, 90, eixes que escoltava mon pare quan tenia la meva edat i jo ara només les escolto sols vull que cantar-les.
M’agraden els macarrons al forn, tots els tipus d’arrossos, la truita de creïlles i ceba, la tomaca amb un bon pessic de sal i una xorrada d’oli, els aladrocs fregits i les papes i les llepolies, la meua perdició es la xocolata, mai diré que no a qualsevol cosa que en portí, però no gens els fideus, ni la floricol ni el cafè. Puc passar-me dies sense beure res d’aigua, però per favor que no em lleven el nestea ni per suposat un bon got de llet amb neskuit.
M’agraden els texans i les samarretes informals. Poques voltes porto vestit i mai una falda, només arribo a casa el primer que faig es posar-me el pijama, si fora per mi seria la meua vestimenta habitual, el que mai duc es roba d’ esport, no m’acaba de convèncer. Sempre camino descalça per casa, això si, amb calcetins. Soc fan de les sabates, en tindria milers i milers, de tot tipus menys amb tacó, sense dubte anar amb unes deportives es el més còmode.
M’agrada llegir, encara que han de ser paraules que de veritat em transmetin, per això que llegeixo pocs llibres, no he trobat encara aquell que em faci llegir-lo fins al final. Així i tot sempre trobo alguna cosa acord al que m’agrada.
M'agrada el meu llit i dormir. No és més especial que els altres, però és meu i m'agrada. És com el meu petit amagatall. Allà ningú pot fer-me mal, tinc la sensació que els meus llençols suportarien un bombardeig. Il•lusa, però hi estic bé.
M’agrada el bon temps, però no suporto ni que faja massa calor, ni que faja massa fred, diria que la meua estació preferida es la primavera. Quan es hivern sempre desitjo que arribi l’estiu, per a no portar 4 capes de roba i estar constipada setmana si i setmana no. Quan es estiu desitjo que arribi l’ hiverns, eixa calor que atabala i no em deixa respirar l’odio.
M’agrada Dénia, on he nascut, les seves platges, el seu clima, les seves muntanyes, els seus carrers, la seua olor. Bé, a qui no li agrada el lloc on a viscut la seva infància, encara que a voltes penso que tal vegada em vindria be fugir a un altre lloc.
M'agrada cantar però no en sé. Tanmateix no m'importa perquè m'ho passo bé. M’agrada riure, riure sense descans i veure riure als demés, i fer riure també. M’agrada fer la boja i tornar bojos als demes, m’agrada dibuixar ralles sense sentit, m’agrada fer fotos amb les meues amigues, m’agraden els pelutxos, m’agrada cuinar, passejar, no fer res i fer de tot, m’agraden moltes coses però entre elles destaquen aquestes.


Es un bon resultat veritat? Una volta acabat, el vaig llegir i sense donar-me conter vaig vorer que havia fet una bona descripció de mi, però no esta completa al 100%. Realment aquesta descripció no diu qui soc, sols parla de mi.

Realment no se qui soc. Però jo avui ho intento. qui soc?

Una noia qualsevol d’aquest mon. El meu nom trobo que no vos interessa, la meua edat tampoc. Sols diré, que soc una noia qualsevol que busca com descriure’s al 100%.