Desconnectat del món

Em trobo realment desolat i us puc explicar el perquè. Durant un parell de setmanes el meu ordinador serà al taller de reparacions. Això vol dir que durant aquest parell de setmanes, em desconnectaré d'Internet, em desconnectaré del món, i això es terrible per a mi.
No sé pas que passarà amb les meves xerrades diàries amb Mariele, la meva amiga d'Uruguai. Son xerrades conferències, amb imatges, per la càmera webb. Vam començar literariament que si Cortázar, García Márquez, Neruda, fins que de cop i volta es van gira la truita. Un cop en va deixar anar:
-¿Saps que m'agradaria? Veure't despullat.
Després d'uns segons de silenci, per a refer-me del meu atabalament li contesto:
-I a mi també a tu.
-¡Qui comença? Em pregunta. La seva dolça mirada s'havia tornat del tot concupiscent. La meva que veia reflexada al filtre de la pantalla igual.
-Anem a ajustar la distància a fi de que es puguin veure del tot els cossos ¿No et sembla?
-Crec que és una bona idea- li responc i comencem a ajustar les distàncies a fi de que la càmera capti el màxim dels nostres desconeguts cossos.
Un cop menys o menys a aconseguit li pregunto impacient:
-¿Comencen?
Mariele es va treure una samarreta alliberant uns pits bonics i anava a continuar amb els pantalons quan de sobte al fons de la imatge apareix una vella que en veure'm mig despullat per la pantalla crida:
-Pero ¿que es esto? Que hacés desnuda ¿Quién es ese huevón?.
-Marxi senyora i no molesti més-. Li contesta.
-¿Qui era aquesta dona?.Li pregunto un pel encongit.
-La dona de la neteja. Sempre apareix quan menys t'ho esperes. Continuem. I vam seguir fins deixar-hi les dents, i un cop això sento suaument pels altaveus:
-Vull veure com te la toques fins que se't posi dreta. I ella que comença a ficar-se la mà a la seva zona de plaer.
Va ser un amor per Internet, en directe, pornogràfic, fou el començament de començar a conèixer moltes direccions, molts e:mails, inclosa la veïna de dalt que portava anys de matrimoni amb un septuagenari que patia parkinson.
Fou l'inici d'un amor cablejat de cossos llunyans i propers, de cossos mal configurats que de vegades semblaven estàtues. Però ja no vaig poder passar sense aquest plaer cibernètic, vaig haver-me d'organitzar i tot, fer-me una agenda de cossos internavegants a l'espai de la xarxa.
¿Com voleu que estigui sense ordinador? ¿Potser hauré d'anar a un cibercafè, per fer-ho?. Crec que la meva noia hi sortiria guanyant.
Però no es només això. ¿I les meves partides de trivial? ¿I les d'escacs amb un palestí? Pot ser haurà mort per una bomba quan torni a tenir l'aparell arreglat.
¿I les meves loteries? ¿I les mes compres per subhasta o sense?.
I allò més divertit les cites a cegues. ¿I els xats on sempre em faig passar per una joveneta estil Lolita? Com es posen de calents els molt imbècils.
El carrer, lloc on només baixo al contenidor de brossa, o a comprar el pa manat per la meva mare que diu que m'està quedant cara d'ordinador, tornarà a ser un lloc inhòspit ple de gent que mai parla, el carrer lloc de solituds, i hauré de suportar els soroll dels cotxes, les botzines, el tràfec. No ho podré suportar.
Dues setmanes sense la Mariele, sense les meves amigues txiites, agentines, colombianes, sense la meva veïna.
¿I el correu? Rebo cada dia molta propaganda i contesto a moltes enquestes, llegeixo els acudits que m'envien, i també les pàgines de sexe, dues setmanes sense la meva Lucy, la meva Sandy, la meva Sharon. Dues setmanes sense poder piratejar, sense tafanejar els saldos de les comptes corrents dels meus tiets o dels amics dels meus pares. No ho podré resistir, serà horrible estar desconectat del món.