desconeguts

Un relat de: amelie

Una mirada i ja no puc deixar de pensar en tu...
passen els dies i ja no puc més, m'he convertit en una esclava del teu record, torno allí esperançada: passen els segons, les hores... i finalment quan el dia ja és a punt de morir sota la lluna, la casualitat em deixa veure't corrent entre la boira amb una pressa que m'és desconeguda encara.. sense adonar-te'n fas que el cor se m'acceleri, corro escales avall, el temps s'atura sota els meus peus i arribo a temps per saludar-te però m'aturo a l'últim moment, la crua realitat m'aixafa i de cop, et veig com un desconegut que s'allunya...

Comentaris

  • Magnifics[Ofensiu]
    Densito | 26-07-2007 | Valoració: 10

    Versos, ben lligats que em porten a l'escenari que construeixes.
    Em deixo portar per el soroll de ta petjades, cercant en desconeguts allò tan personal.
    preciós

    Salutacions
    Densito

  • Rogal Mar | 04-03-2007 | Valoració: 9

    Preciós simplement extraordinari.

    Rogal

  • No és un poema...[Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 8

    però és força poètic.
    La veritat és que és original i enginyós. Una petita perla. Me l'he tornat a llegir per fer un comentari més fidel i m'ha agradat més. Un tercer cop m'ha ratificat que és un gran relat. No li falta res, res li sobra.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63