Cercador
desconeguts
Un relat de: amelieUna mirada i ja no puc deixar de pensar en tu...
passen els dies i ja no puc més, m'he convertit en una esclava del teu record, torno allí esperançada: passen els segons, les hores... i finalment quan el dia ja és a punt de morir sota la lluna, la casualitat em deixa veure't corrent entre la boira amb una pressa que m'és desconeguda encara.. sense adonar-te'n fas que el cor se m'acceleri, corro escales avall, el temps s'atura sota els meus peus i arribo a temps per saludar-te però m'aturo a l'últim moment, la crua realitat m'aixafa i de cop, et veig com un desconegut que s'allunya...
Comentaris
-
Magnifics[Ofensiu]Densito | 26-07-2007 | Valoració: 10
Versos, ben lligats que em porten a l'escenari que construeixes.
Em deixo portar per el soroll de ta petjades, cercant en desconeguts allò tan personal.
preciós
Salutacions
Densito -
...[Ofensiu]Rogal Mar | 04-03-2007 | Valoració: 9
Preciós simplement extraordinari.
Rogal
-
No és un poema...[Ofensiu]Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 8
però és força poètic.
La veritat és que és original i enginyós. Una petita perla. Me l'he tornat a llegir per fer un comentari més fidel i m'ha agradat més. Un tercer cop m'ha ratificat que és un gran relat. No li falta res, res li sobra.
Una abraçada.
Arbequina.
Valoració mitja: 9