Desassossec

T'estimaré sota una pluja d'estels
travessant-te el cos desfermat,
arbres de nit s'arrelen a poc a poc,
cerquen enclotar-se endins de la terra
amb la força d'un volcà en dejecció,
m'arrossego, crido enmig de la fosca
el teu amor furtiu de matinades,
amor que em crema i em fa esclava
d'aquest aire subtil en la nit més callada
vull la teva sang bategant la meva carn,
cendra de desig es corromp i em crema
l'incendi que de tu n'he fet - embogida -
espero un indici d'aquest desassossec
que em bull al cos en un gemec ablanit.



gypsy