des de zero

Vàrem retrobar-nos
coneguerem els nostres ulls
aquell sentiment etern
va invaïr els nostres cors.
T'he fallat, però.
He comés la pitjor
errada de la vida...
de les vides
no obstant, el penediment
serà el meu consol
la solitut la meva penitència.
Sàpigues una cosa, Teresa,
tant sols era un cos
tant sols una ment enverinada
doncs la meva ànima
es manté pura, intacta.
La meva ànima
tant sols pensa amb tu.
Caldrà una altra vida
per trobar-te?
Doncs la viuré
tantes com calgui!
fins que la puresa
del meu cor
respongui la puresa del teu.
T'estimaré eternament
ho saps, ho sé.