demà torno

Un relat de: silvia_peratallada

demà tornaré
com sempre
somriure preparat
i l'alegria desbordant

i sé que hi sereu tots, com sempre
al local, fumant
batallant, discutint
filosofant, jugant
arreglant el món

i hauràn passat tres mesos,
i sereu massa propers
com sempre
els mateixos rols
faltarà algú, si
ja no tornarà, ell

coses que passen, ja se sap
sempre falta algú
però seguirem somrient
brindarem
per la unió, per la terra
per trobar-nos aviat

i em sentiré viva
i ens sentirem com sempre
ben units,
ben amics
sabent que ja fa vint anys
que això es va reforçant
i sabent
que ja és indestructible
sabent que molts marxem
i rient, perquè sempre
tornem

Comentaris

  • Una gran oda a la penya![Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 25-06-2005 | Valoració: 10

    És veritat, ells són els millors i d'alguna manera els hem de cuidar! Cadascú a la seva manera, però la teva m'ha agradat molt. Espero que no se us acabi ni a vosaltres... ni a mi! Molt bo el poema. Hi ha molt sentiments perduts a dins.
    No t'aturis!
    Juseph

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com