Demà serà un altre dia...

Agafarà la motxilla, recordarà les assignatures del dia i hi ficarà els llibres corresponents. Guaitarà per la finestra, i després de comprovar que el dia és fred, es posarà una jaqueta de llana. Mirarà el rellotge per comprovar que arriba tard un dia més, es carregarà la motxilla a l'esquena i sortirà de casa, camí de la facultat.

Caminant trobarà un home buscant entre el fems les despulles d'algú més afortunat, en un intent desesperat de matar la gana, en una lluita en que només hi haurà un vencedor. El noi es compadirà d'ell uns segons, pensarà que el món està desigualat i baixarà la vista per no creuar-se amb la mirada cansada d'aquell home. Seguirà el seu camí i passarà al costat d'un banc on hi haurà un home ajagut, intentant abrigar-se entre cartrons d'un hivern sense pietat i massa llarg. El noi el veurà, sentirà llàstima, pensarà que és un afortunat que es queixa per no res, abaixarà el cap i continuarà.

Creuant la Rambla, el noi serà sorprès per la veu d'un home cridant que té fam, agitant una llauna de conserves amb algunes poques monedes. El noi pensarà que no té monedes i que a més arriba tard, per això abaixarà el cap mentre un calfred li recorrerà l'esquena i continuarà el viatge. Just a la cantonada de la facultat veurà un dona vestida amb robes velles i espatllades que li demanarà amablement una moneda i ell, palpant-se les butxaques, li dirà que no en porta cap. Haurà mentit, però abaixarà el cap i continuarà fins entrar a la facultat.

Hora i mitja més tard, el noi sortirà de classe, s'apujarà el coll de la jaqueta, baixarà les escales i creuarà el carrer. De camí cap a casa trobarà un home amb les cames destrossades per les injustícies, pel pas del temps i de la vida, que amb dolenta ortografia haurà escrit en un cartró la solució dels seus mals. El noi, esquivant la gent el veurà, abaixarà el cap i seguirà, al mateix temps que veurà una noia més jove que ell amb una criatura a les mans demanant alguna cosa per menjar a la gent que anirà trobant. El noi tornarà a acotar el cap, i accelerarà el pas, per no haver-li de dir que no te res per poder donar-li. Serà inútil, i li haurà de dir quan se la creui cara a cara. Haurà tornat a mentir, però serà capaç de seguir, creuar la plaça i aixecar el cap, passant pel costat d'uns grans magatzems, on estarà apunt de trepitjar una dona asseguda enterra, davant la porta de la multinacional. Serà capaç d'esquivar-la a temps, de sentir les seves súpliques, d'abaixar el cap i de seguir.

Finalment el noi es toparà amb un home amb l'esquena descoberta, desafiant el fred, tement el destí, ensenyant una deformitat que no ha triat ni desitjat, que farà esgarrifar el noi, però que no li impedirà reprendre el seu camí de tornada a casa, on, quan hi arribi pensarà, "que injust que és el món", soparà, es ficarà dins del llit, es taparà... i demà serà un altre dia.