I aquí segueixo esperant...

Un relat de: Monzons

I aquí segueixo esperant. El telèfon no porta notícies de tu, i mentre, jo torno a enamorar-me de cada foto on surts, de cada record que m'arriba. Espero els teus ulls verds, que m'expliquin un altre cop que tot això té sentit, que esperar-te valgué la pena, que em diguin que tot va bé. Però no arribes, i només em queda pensar que demà vindràs, que em portaràs a qualsevol lloc on ningú ens observi, on ningú ens miri, on ningú sàpiga qui som; on a ningú li importi res del que em diguis, res del que et digui. Tanco els ulls per tenir-te més a prop, per enganar-me creient que ets aquí. Tan a prop i tan lluny que no sé que fer.

Necessito el teu cap recolzat sobre la meva espatlla en qualsevol semàfor d'aquesta ciutat massa gran per dos, massa petita per gent com ells. Necessito els teus cabells passejant per la meva cara, tirant-me la teva olor, aquella amb la que et vaig conèixer, amb la que ens ho varem dir tot, amb la que em vas segrestar a la teva habitació.

Necessito tantes coses de tu…

I demà tornaré a aixecar-me pensant que et veuré. Potser em portaràs al lloc que em vas prometre, potser allà res ens preocuparà. Ens desfarem d'aquell dolor d'estómac que ens persegueix des d'aquella tarda, des de fa alguns anys. Vull perdre'm amb tu a qualsevol racó d'aquesta ciutat que ens observa, en qualsevol obscuritat que ens protegeixi, perquè som innocents, perquè no som delinqüents, perquè no li importa a ningú. Vull que em raptis de sorpresa i que ningú pregunti perquè a ningú li importi. I no vull que ningú vengui a rescatar-me perquè ja sóc bastant grandet per tornar sol, bastant grandet per saber el que vull.

I mentre això no pugui ser, hauré de conformar-me amb que em robis les hores a la teva habitació, al mateix temps que morim de gana tot i que no ens importi, al mateix temps que pensem una excusa per dir "No vinc a dinar", al mateix temps que pensem en la fugida, al mateix temps que tanquem les finestres perquè no sembli tan estrany.
I fins que al final haurem d'acceptar com a comiat una besada a la comissura dels llavis i unes mans allargades aprofitant cada instant en que es troben, mentre els seus propietaris s'allunyen poc a poc, mirant-se als ulls dissimulant.

Serà que vas canviar el meu món… per això no em fa por el que vingui, perquè jo ja estic content. A vegades pateixo per tu, però no em faig enrere, i segueixo el meu camí, i m'aparto de la gent i t'espero, tot i que sigui tancat a la meva habitació, fingint que estic dormint. I per molt que l'alcohol ja no em deixi veure gaire més enllà dels meus peus, no emboira els meus pensaments, que segueixen ferms als de fa temps, i per això segueixo aquí sense queixar-me, perquè val la pena per dur que sigui, perquè no et canviaria per res en el món, perquè, tot i estar fotut, sóc un afortunat.

Comentaris

  • ada | 02-05-2007 | Valoració: 10

    El més bonic..!!..i tant..!!

  • A veure nin....[Ofensiu]
    Thalassa | 12-07-2006

    Només tinc dos minuts que he de marxar corrent.

    És preciós, de veritat, però tinc el deure moral de dir-te que crec que no has vigilat molt el vocabulari, però repeteixo, és preciós. Ja en parlarem més detalladament un altre dia.

    El dissabte vaig veure el punkys de València a Berga.


    Besades.

    Thalassa

l´Autor

Foto de perfil de Monzons

Monzons

5 Relats

41 Comentaris

8645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
...i la literatura els va donar el que la realitat els negava...








Weleh fi bledi kaien al-askria wal-policia?