No érem immortals !

Un relat de: Monzons

Recolzat a la paret, tanco els ulls i aixeco el cap per imaginar que tu també ets aquí cantant, que res ens importa, com ara res m'importa a mi, sol, en aquest bar. Però no pot ser... perquè no tornaràs, perquè no crec en el més enllà.
I cada dia obro la finestra per llençar ben lluny els teus records, però ja no tinc força, i sempre tornen a entrar; són tants que m'abaten, em tiren a terra i s'escampen per tot arreu, en qualsevol lloc on estic, en qualsevol cosa que faig.
I em sento culpable de voler fer com si no hagués passat res, de somriure a la vida, i cada dia tinc més por de que tot acabi demà.

Semblaven immortals, teníem 18 anys... i ara només els tinc jo. Amarg dia de gener. Maleït revolt! Maleïda nit... la mateixa en que vaig trobar als altres companys de classe. Només faltaves tu... i ara ja sempre faltaràs.

Comentaris

  • Aclariment[Ofensiu]
    Monzons | 16-01-2006

    No, no sóc palestí; simplement un fascinat del món oriental... només això! Però això d'estar també banyat per les aigües del Mediterrani potser hi té alguna cosa a veure... jaja. Adéu i gràcies

  • M'agrada...[Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    m'agrada... descripció ben aconseguida sobre els sentiments de buidor despres d'una perdua...
    m'agrda!
    seguire llegin-te!
    ets palestí?

  • m'agrada[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-01-2006

    el que has escrit, i com ho has escrit.-...pe`ro és molt trist....
    gràcies pel comentari, un poema molt wapo... de poetes palestins, només tinc el plaer d'haver llegit a MAhmud Darwish, però ara ja tinc un nom més....
    gràcies!!!!
    i felicitats pel relat...
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Monzons

Monzons

5 Relats

41 Comentaris

8646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
...i la literatura els va donar el que la realitat els negava...








Weleh fi bledi kaien al-askria wal-policia?