Deixam obrir la porta

Has obert una mica la porta,
i m'he volgut colar….
Els meus ulls et miren,
i et dirien…
que sento alguna cosa especial.
Però només et miren,
No gosen parlar.
Fa temps que vull entrar
però tu, no ho saps pas.
M'has deixat veure una mica de tu,
potser una altra fugiria…
però curiosament me sentit
mes prop de tu, que mai.
Per el pas del temps,
per les ganes de canvi,
però canvia no significa
que et tanquin unes portes,
si no saberles tu tancar.
Amic meu,
tu tens quelcom especial,
i saps que hi ha gent que t'estima
i gent que t'estimarà,
com tu vuguis que ho facin,
d'aprop o de lluny.
Ets tu qui ho marcarà,
no cal que tanquin portes.
Si vols tu les podràs tancar
Si darrera d'aquestes
no hi ha rés per tu especial.
I t'hauria escoltat tota la nit,
i t'hauria abraçat,
i t'hauria dit vull ésser una amiga,
i t'hauria dit estic aquí
sempre que em volguis trobar.
I et miro i parlas
I ric i sento papallones a l'estòmac
Tinc mes de mitja vida
i fas que senti la bajanada
d'una nena de quince anys.