Definíem l'amor.

S'arrauleix al llit, els llençols blancs, l'aroma a net. Encara no ha obert els ulls i ja somriu. És feliç.

Els cabells negres trenquen l'harmonia pàl·lida i lluminosa de l'estança. Les dues fronts es toquen, uneixen els dos cosos. Ell la contempla i està convençut que és un àngel.

Té por de tocar-la, potser en fer-ho desfarà l'encantament del moment. Potser el mínim contacte l'evaporarà i ella, la seva puresa perfecta, el seu cos hel·lènic i l'aura celestial que l'envolta, desapareixeran per sempre més.

Encara amb els ulls tancats ella no cessa en somriure. Està absorta, massa cansada per obrir els ulls. Però està desperta, i es delecta en sentir-lo bategar tan a prop. Ensuma la seva por, i això li produeix tendresa i una certa sensació de poder. I tot i l'ambient distés i tranquil, ella sent que el foc del desig s'atía i les brases del capritx tornen a cremar. Inevitablement l'invadeixen pensaments carregats d'erotisme.

Ell respira profundament. Sospirs tranquils i assossegats el farceixen de pau i no deixen cap espai. Allà ell pot mesurar tot l'univers, el seu cor ho omple tot, s'expandeix des d'aquella estança cap a l'infinit, des d'aquell llit fresc, del capçal, cruixint les fustes i les parets, cap l'univers, més enllà de l'horitzó.

I sobre el coixí on tots dos recolzaven el cap cadascú imaginà l'amor a la seva manera, teoritzant aquell sentiment que tots dos tan bé coneixien i deixant la seva definició en mans d'allò que anomenem màgia.