De Teià a Mataró

Un relat de: joandemataro

La meva pàtria és la terra

on els meus records fan fressa.

Dins d'aquella caseta,

envoltada de natura,

on vaig jugar ma infantesa

i que em va fer de bressol


Aquell carrer costerut

sovint solcat per la pluja

en aquella barriada

per immigrants inventada

li deien " El Poble Espanyol!!"


Aquell poblet a la vall

verdejada de pinedes

i que escudava la mar.

De Teià a Mataró

en aquell maresmenc parador

on va sortir el meu primer sol.


La meva terra és la pàtria

on va créixer ma il.lusió

i on tantes promeses volaren

i on he de guardar el meu dol.


Les arrels, els meus records

és el tronc el que jo sóc

les branques, les il.lusions

que cercant la llum del sol

fins el cel voldrien créixer.

I és el fruit tot allò

que de mi la vida vol.


La meva pàtria és la terra

on el meu record s'aferra

I ,seguint el meu instint ,

on jo vull seguir morint.

Comentaris

  • Ens surt la melangia[Ofensiu]
    Fifo | 18-05-2010

    Joan, gracies pel comentaria al meu relat. Al no viure d'on son els meus records, intento que les paraules que escoltava de petit no es perdin del tot, per això les poso en paper. El teu poema es bonic, melangios recordant les arrels. L'última estrofa la millor. Fifo