Cercador
De Teià a Mataró
Un relat de: joandemataro- Compartir:
La meva pàtria és la terra
on els meus records fan fressa.
Dins d'aquella caseta,
envoltada de natura,
on vaig jugar ma infantesa
i que em va fer de bressol
Aquell carrer costerut
sovint solcat per la pluja
en aquella barriada
per immigrants inventada
li deien " El Poble Espanyol!!"
Aquell poblet a la vall
verdejada de pinedes
i que escudava la mar.
De Teià a Mataró
en aquell maresmenc parador
on va sortir el meu primer sol.
La meva terra és la pàtria
on va créixer ma il.lusió
i on tantes promeses volaren
i on he de guardar el meu dol.
Les arrels, els meus records
és el tronc el que jo sóc
les branques, les il.lusions
que cercant la llum del sol
fins el cel voldrien créixer.
I és el fruit tot allò
que de mi la vida vol.
La meva pàtria és la terra
on el meu record s'aferra
I ,seguint el meu instint ,
on jo vull seguir morint.
Comentaris
-
Ens surt la melangia[Ofensiu]Fifo | 18-05-2010
Joan, gracies pel comentaria al meu relat. Al no viure d'on son els meus records, intento que les paraules que escoltava de petit no es perdin del tot, per això les poso en paper. El teu poema es bonic, melangios recordant les arrels. L'última estrofa la millor. Fifo
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
424 Relats
2292 Comentaris
405249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )
i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "
EM TROBAREU TAMBÉ A...
PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...
LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME
EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS
Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat
un petonet
© joan abellaneda i fernández
BIOGRAFIA:
Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.
Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.
Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...
De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan