Cercador
De Teià a Mataró
Un relat de: joandemataro- Compartir:
La meva pàtria és la terra
on els meus records fan fressa.
Dins d'aquella caseta,
envoltada de natura,
on vaig jugar ma infantesa
i que em va fer de bressol
Aquell carrer costerut
sovint solcat per la pluja
en aquella barriada
per immigrants inventada
li deien " El Poble Espanyol!!"
Aquell poblet a la vall
verdejada de pinedes
i que escudava la mar.
De Teià a Mataró
en aquell maresmenc parador
on va sortir el meu primer sol.
La meva terra és la pàtria
on va créixer ma il.lusió
i on tantes promeses volaren
i on he de guardar el meu dol.
Les arrels, els meus records
és el tronc el que jo sóc
les branques, les il.lusions
que cercant la llum del sol
fins el cel voldrien créixer.
I és el fruit tot allò
que de mi la vida vol.
La meva pàtria és la terra
on el meu record s'aferra
I ,seguint el meu instint ,
on jo vull seguir morint.
Comentaris
-
Ens surt la melangia[Ofensiu]Fifo | 18-05-2010
Joan, gracies pel comentaria al meu relat. Al no viure d'on son els meus records, intento que les paraules que escoltava de petit no es perdin del tot, per això les poso en paper. El teu poema es bonic, melangios recordant les arrels. L'última estrofa la millor. Fifo
