Cercador
De tan grossa que la tenia
Un relat de: montserrat fuster roig- Compartir:
No volia sortir de casa,
d'ell mateix se n'avergonyia,
creia, quan tothom se'l mirava,
que era de tan grossa que la tenia.
No n'estava pas content
tot i que molts homes l'envejaven,
el feia sentir malament el somriure de les dones
quan per la seva vora passaven.
Set pircings s'hi havia fet
per a fer-la més atractiva,
però el pes cap al terra li estirava
exagerant encara més la seva mida.
Quina utilitat podia tenir
la desmesura de la seva orella dreta
si en comparació amb qualsevol altra orella
no li millorava pas l'oïda.
Comentaris
-
Primer cop[Ofensiu]angie | 26-06-2007
que et llegeixo, em sembla...
Bon títol. poema rítmic i carregat del joc poeta-lector, subtil erotisme que enganya per donar-nos una bufa en acabar. Divertit i irònic. Algun vers massa llarg trenca el ritme global, però què carai!, també trenca el ritme la rialla que he fet en acabar la lectura.
angie -
Estic amb tu.[Ofensiu]onatge | 06-05-2007 | Valoració: 10
Vivim en una societat masclista, però per sort va canviant. Els homes encara són molt primaris, alguns encara porten l'anella al nas...
Ja diuen que els homes som la prova de que la reencarnació existeix, ja que tanta estupidesa en una sola vida no pot ser... Només desitjo que les dones no caiguin en tots els vicis i mancances dels homes...
M'agrada el teu poema.
Salut!