Nàufrags dels sentiments

A la sorra de la meva platja
com un vaixell agonitzant
vas arribar;
buscant repòs i comprensió,
cercant un paratge que t'oferís
estimació.
Amb les meves càlides aigües,
l'escalf d'aquesta cala amagada,
vaig embolcallar en un núvol de tendresa
el teu malmès i castigat veler.
Les destrosses sofertes
en nits de fortes tempestats
viscudes a alta mar;
les esquerdes obertes
en el teu estat emocional
víctima dels desenganys.
Junts vàrem rehabilitar
amb amor i complicitat,
en un idíl·lic festeig
que mai podré oblidar.
I en la sorra de la meva platja
del teu vaixell em vaig acomiadar
un cop recuperat;
amb la recança de l'adéu
i la sensació de que t'enduies
quelcom de meu,
d'aquestes càlides aigües,
d'una cala que romandrà amagada
a l'espera de poder socórrer
més nàufrags dels sentiments.