Redemptor de lesbianes

Un relat de: montserrat fuster roig

Es mirava la dona que seia
davant seu dins l'autobús,
aquelles cuixes esplèndides
que la mini faldilla deixava al descobert,
i s'imaginava el paisatge
que sota aquella exigua roba
romania ocult,
així com s'enorgullia d'esbrinar
la grandària de l'aurèola
que rodejava aquells atrevits mugrons
on la brusa blanca marcava
els cims d'un pit ufanós.
Ella el mirava seriosa,
donant-se per assabentada
de veure's fitada de cap a peus;
de sobte el somriure dels seus llavis
l'hi il·luminà la cara i els ulls,
tot just arribava una altra dona
que en la vermellor de la boca
li dipositava un apassionat petó.
Cago'n cony, tortilleres!
De seguit va pensar,
i mirant a la nou vinguda
el seu cos marcadament femení
a fons va escrutar.
- Si a mi me les deixessin
ja veuríem com aquestes rareses
els hi marxarien del cap -
Va dir-li a la senyora, de més edat,
que ocupava el seient del seu cantó
pensant en una mentalitat de vella
que li hauria de donar la raó.
Però la senyora aixecant-se,
buscant una cadira més allunyada
amb cara de fàstic li respongué:
- Com vols que no s'estimin entre elles
si l'alternativa no pot ser altra
que homes degenerats com tu -

Comentaris

  • ben cert[Ofensiu]
    nuuur_ | 06-05-2007



    Hi tens molta rao.

    Recordo mes d'una situacio com aquesta... en fi!

    molt bon relat =)

  • Tens raó...[Ofensiu]
    onatge | 06-05-2007 | Valoració: 10

    Hi ha homes que sembla que tinguin el cervell als testicles... El sexe és vida, però el que de veritat costa no és compartir cos, él que de debò té valor és rribar al cor d'una dona, i això molts homes ho passen per alt. Molt bo el teu poema-denúncia.


    Salut!