Encara hi som a temps?

Quin futur m'espera,
davant les meves passes tremoloses
quins sotracs em sorprendran,
si enmig de llamps i trons
em vesteixo amb adorns de metall,
condemnant-me jo mateixa
no hi fa cap falta un tribunal.
Amb la salut malmesa,
energia malbaratada en camins fútils
on s'han marcit les meves il·lusions,
del possible paradís que m'esperava
al desert que deixo darrera meu
hi ha tant sols una errada
l'abús d'una intel·ligència mal empleada.
Qui sap si aturant-me,
esperant que torni a sortir el sol,
reprimint els meus desficis de poder
i procurant de ser humil,
encara seria a temps de viure
amb tranquil·litat i senzillesa
en un veritable paradís.