De la nit

Perquè enyoraves el mar,
hem passejat pel marjal.
La brisa ens ha dut lluny
i ens ha arribat la tarda.

Hem parlat de la mort
i de tornar a néixer
per tornar a estimar-nos
ara que la vida ens vol
pels vells racons
que ja han desaparegut:
el pati dels gats,
les escoles velles,
el camí de la Sénia.

El sol ponent-se pels camins
dels tarongers i les oliveres
empaitant la vida tan cega
i fràgil de la infantesa.

I ara, somnis de lluna
que s'encavalquen de nit,
als teus braços, al teu alè,
en silenci, esperant
el sol. I la tempesta.