De la mà

Un relat de: Queca

Vaig de la mà de la tristesa.
Vaig de la mà de l'amargor.
M'agafen amb fermesa
i se m'instal·len al cor.

Camino de la mà amb l'angoixa.
Camino de la mà amb la soledat.
Em són fidels, no m'abandonen,
i van sempre al meu costat.

Llavors vens tu, i m'agafes de la mà,
i portes l'alegria, que m'agafa de la mà,
i portes un somriure, que m'agafa de la mà,
i portes la felicitat, que m'agafa de la mà.

I aixeco el cap i estrenyo la mà amb força,
perquè no em deixi la felicitat,
perquè no s'apagui aquests somriure,
perquè no se'n vagi l'alegria,
perquè et quedis al meu costat.

Comentaris

  • tot el[Ofensiu]
    Perestroika | 14-03-2005 | Valoració: 9

    que escrius m'agrada....

  • El teu somriure[Ofensiu]
    Ilargi betea | 17-10-2004 | Valoració: 9

    L'alegria i els somriures mai t'abandonaran, bonica, perquè els portes sempre amb tu.
    Espero que l'amor no et dóni l'esquena mai més i que aquesta mà que agafes amb tanta força segueixi amb tu i sàpiga cuidar-te com et mereixes. Això si, no facis de la seva presència la base de la teva felicitat, vals molt princesa, l'afortunat és, sobretot, ell.
    Un petonàs maca!

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

193493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".