De la llum dels dies

Amb la bella elegància del crepuscle que escampa el seu mantell vast d'ombra sobre els ombres que han caminat rere els objectes que el sol ha brindat a la vista, apagant les petjades que s'han sobreposat, ens descrius i il·lumines el decurs del dia amb aquesta eloqüència de mots que llisquen com una barca sense aparent esforç, a voltes amb oxímorons subtils (mar mullat d'arena, silenci eixordat), a voltes amb ràpides enumeracions de sons i imatges, a voltes amb impactants imatges que lliguen naturalesa material amb la immaterial (la font del temps, i com no aquest meravellós vers: "rocam inalterable de la llum dels dies."

Una abraçada,
franz

Breu, concís; però amb imatges remarcables, profunda melangia i serenor continguda.
Salut i rebolica!

PS. No sé si me n'ha sortit un altre semblant, fa uns moments. La 'maquineta dels collons s'ha quedat penjada.