Cercador
de casa a Vic
Un relat de: silvia_peratalladaCom bé diu l'amic
Del verd, en fan gris,
Però aquí no acaba el joc,
Que el gris, el volem roig.
I, sí, camarada,
És posible el camí,
Que potser no calen armes
Amb la paraula encara es pot
Arribar a la mateixa fi.
I què me'n dius
Si et dic que li diguis
Al teu amic,
Que el que dic,
No és amb el dit,
Potser ho escric,
De tant verí
Arribaré a Vic.
És el destí
Vols venir,
I farem camí?
Camarada,
Comenta l'aventura!
Comentaris
-
...[Ofensiu]instants | 03-11-2005
Les armes són per als covards o per als desesperats, la paraula i només la paraula no serà mai assasinada, perquè quan caigui un, l'altre s'alcarà, no importa el color, importa els mitjans i la finalitat, tan de bo, algun dia girem una cantonada i ens trobem un somriure...
Salut i revolta camarada!
PAu -
per l'Eix?[Ofensiu]cassigall blau | 02-11-2005 | Valoració: 10
...o camps a traves?
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582624 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....