de casa a Vic

Un relat de: silvia_peratallada

Com bé diu l'amic
Del verd, en fan gris,
Però aquí no acaba el joc,
Que el gris, el volem roig.

I, sí, camarada,
És posible el camí,
Que potser no calen armes
Amb la paraula encara es pot
Arribar a la mateixa fi.

I què me'n dius
Si et dic que li diguis
Al teu amic,
Que el que dic,
No és amb el dit,
Potser ho escric,
De tant verí
Arribaré a Vic.
És el destí
Vols venir,
I farem camí?

Camarada,
Comenta l'aventura!


Comentaris

  • instants | 03-11-2005

    Les armes són per als covards o per als desesperats, la paraula i només la paraula no serà mai assasinada, perquè quan caigui un, l'altre s'alcarà, no importa el color, importa els mitjans i la finalitat, tan de bo, algun dia girem una cantonada i ens trobem un somriure...

    Salut i revolta camarada!

    PAu

  • per l'Eix?[Ofensiu]
    cassigall blau | 02-11-2005 | Valoració: 10

    ...o camps a traves?

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582624 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com