Cercador
De bracet
Un relat de: Melcior- Compartir:
La gent que és viatgera,
no en té prou amb un refugi,
ni que sigui acollidor.
En nits fredes d' hivern
restaria al teu costat,
abraçant-te fortament
estimant-te tendre i dolça,
en aquesta càlida llar
dins el llit tou i calent,
però, i la meva solitud?
que en faig?
on la deso?
Al replà de la porta?
penjada al rebedor?
dins l' armari de la roba?
Crec que serà millor
que la dugui de bracet,
de companya de camí
igual que hem fet fins ara .
Comentaris
-
jaumesb | 16-11-2006 | Valoració: 10
ets la meva solitud
visc amb tu
com visc amb mi -
La soledat...[Ofensiu]Bonhomia | 09-11-2006 | Valoració: 9
...també pot ser una arma fructífera. No tot es basa en la gent que tenim al voltant. És la nostra pròpia ment la que ens regula, per tant, l'hem de saber utilitzar.
-
Ei...[Ofensiu]ESPIRAL | 08-11-2006 | Valoració: 10
molt xulo, has descrit molt bé una sensació, bastant freqüent, la solitud sovint sempre ens acompanya, només em de saber fer-la agradable. Gràcies pel comentari, no t'havia llegit mai i m'ha agradat. 1abraçada. ESPIRAL.
-
ada | 25-10-2006 | Valoració: 10
..guarda-la..si més no..per un temps..
va!!
..
Valoració mitja: 9.75