De Blocatges i Cataus

Un relat de: Urkc-Eduard
Al catau com una llebre
Corre i fuig d'adversitats
Silencia a qui l'empaita
Negant versions, mots i raons.

Corre i corre que no em vegin
En mans del susdit botxí
Que la gent com parla massa
a la tassa ma dignitat partir

El meu ego intrasparent
Que no el vegin ni colpegin
Que soc Princesa del reialme
Bloco i guillotino a l'inadient.

S'acumulen els blocatges
Tants d'amors iridescents
No eren amor no ho eren
Sols pallussos, llanuts i capfluixs

Com mantega porcellanosa
Ix de garbuigs i displaers
Cloc A la meva cristallina bombolla
Restaré impia de bocs bocabadants per sempre més

I la ministra gira i tomba
Somriu de tant incruent desgrat gest
A més dissort, més obedients i distrets
que no em facin nosa i es matin entre ells.

Comentaris

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 25-11-2022

    Això que dius de com s'acaben les relacions...
    Jo que soc molt gran he estat testimoni de parelles que aguantaven sense cap sentit. Només perquè era el que tocava. He treballat tota la vida amb gen jove i he vist com es trencaven relacions, sense cap sentit de la perspectiva, també perquè és el que toca avui dia! Tots els extrems es toquen i tan aberrant, per mi, és una cosa com l'altra.
    En relació al poema quan m'has dit de què va l'he tornat a llegir i el gripau no el veig per enlloc! Coses de l'edat!
    Amb total cordialitat

    P.S. encara que creguis que et passen coses dolentes no et sentís "miseriós" (portador de misèries)

  • Difícil [Ofensiu]
    Prou bé | 24-11-2022

    Per a mi, molt difícil de captar què em vols dir! Perquè això sí, m'ha semblat que m'ho estaves explicant a mi!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: