De bell nou

Recordes el nostre taulell de cerimònies?
Cementiri d'escuradents de pinxos robats,
antics trossos de pa sec "abanderillats"
a qualsevol cosa n'hi deien menjar…
Recordo inclòs els primers àpats al migdia,
un sant Jordi, hores robades al treball…
No pretenc ni viure de records, ni escriure
sobre els mateixos temes suats de sempre
fins esgotar-los l'últim suc,
sinó més aviat sentir-me altre cop
com quan m'envoltava la màgia a cada passa
tot i que reconeixo que no tot era bo.
Se que persegueixo un ideal,
l'ideal de voler allargar l'estat idíl·lic de la parella,
les ganes de volar… dec ser una mica Peter Pan…

T'he escrit tantes vegades que ensopego amb tu enmig de les paraules,
Et trobo dibuixat en els mots que ja t'han batejat,
T'he cobert de sucre, de dolçors i menjars diversos,
T'he definit, - o si més no intentat- en molts aspectes,
T'he regirat i donat la volta com un mitjó,
I he intentat tocar-te l'anima amb les puntes dels dits
per sentir com és la seva tremolor.

I ara després de llegir pàgines i pàgines,
Teves, meves , dels 2, del nostre mon,
encara penso que tinc coses a dir
totes aquelles que encara no hi son,
perquè fa tant de temps que no escric
que ja no se on tinc els marges
ni em corren els dits pel teclat amb l'antic delit.

A la pregunta de "Per què?"
Em respon la monotonia, la rutina
fent apologia de que la seva essència
està renyida amb l'amor,
Em respon la mala llet amb les excuses
que em fan saber, que no s'ha escrit mai res
entre aquells que es barallen dia sí i dia també,
Em respon la comoditat per recordar
que el que es vulgui recollir, s' haurà de sembrar,
i si això és sorpresa, meravella, admiració,
carícies gratuïtes per tot el cos,
o mirades profundes que et fonen del tot…
doncs s'ha d'aixecar el cul de la cadira
i començar a fer quelcom……
un moneder, un escrit, una cançó, 2 entrades….
Que se jo!!
RECORDAR EL QUE FEIEM I FER-HO DE BELL NOU