David

Un relat de: evie2

Ja no escric.
Abans escrivia.
Després, quan escrivia
les paraules es van convertir
en oceans de llàgrimes.

Seure era pensar-te,
i pensar-te, rebuscar
entre tota la pena del mòn
que em perseguia.

Vaig perdre la noció
del temps i les coses,
pensava en el que va passar
i ja no era capaç de reconèixer
què va passar de veritat
i què m'havia inventat.

No voldria dir la paraula,
no he volgut escriure-la mai.

Solia buscar altres mots,
per no deixar anar una realitat
que des d'aleshores m'aixafa
i converteix la poesia
en una càrrega insuportable
que em tortura i em mata.

No voldria dir la paraula,
no he volgut escriure-la mai.

El David és mort,
es va morir fa quinze anys,
després de l'impacte
va sortir volant pel parabrisa.

El David és mort.
El David és mort.

I jo,
li he tornat a escriure.

Comentaris

  • Versos que surten del cor[Ofensiu]
    brins | 21-06-2010 | Valoració: 10

    Paraules molt sentides que parlen del dolor de la pèrdua, d'aquest horrible dolor que ens apaga molts dels colors que la vida ens ofereix.

    Pensem que en David i tots aquells éssers estimats que hem perdut ens continuen veient...que saben com els continuem estimant, i que desitgen mitigar el nostre dolor. Potser això ens comportarà una mica de consol.

    Rep la meva admiració pels teus versos i tot el meu afecte,

    Pilar

  • oda al cel[Ofensiu]
    ales de foc | 17-06-2010 | Valoració: 10

    com t'entenc i t'admiro a la vegada. Perquè em sento identificada amb tu. Jo vaig perdre la Xènia fa un any i no hi ha dia que no pensi en ella. I segurament hi continuaré pensant l'any vinent i el que ve, i d'aquí 15 anys, com tu, i d'aquí vint també. La mort ens aixafa i ens buida. Ens treu el més bonic de nosaltres, però hem de ser forts i pensar que tard o d'hora ens en riurem d'ella i podrem retrobar l'àngel perdut.
    una abraçada i ànims. Et continuaré llegint.

  • se ma posat la pell de gallina, en llegir-lo.
    un peto mol fort.

  • et segueixo donant gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 17-06-2010 | Valoració: 10

    et comento aquest poema teu que és molt colpidor i cru...la mort és un tema que ens marca molt en dins i és difícil de treure i d'afrontar...però s'ha de fer, és bo...
    et convido a llegir un poema que li vaig dedicar a la meva mare:
    I et trobo tant a faltar

    fins aviat
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

evie2

5 Relats

13 Comentaris

4407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99