Per primera vegada

Un relat de: evie2

Per a teixir els sentiments, sovint fan falta més que paraules. Doncs les paraules s'asfixien com un gemec mut que arriba a les cordes vocals i li manca l'aire.
Aquests sentiments els puc seguir notant ara, malgrat hagi passat el temps, tornen aquí convertits en petits rampells d'imatges gairebé inconnexes, doncs no puc recordar-ho com una realitat perque no és a la memòria on ho guardo, sinò a la pell; ni tampoc com un somni entre d'altres, car llavors cap somni seria prou bonic per a somiar.

Les estacions de tren sempre m'han omplert de nostàlgia. M'assec al banc de l'andana i en cada persona i en cada tren, hi veig passar una història. Un comiat, una fugida, un retrobament, una llàgrima, una abraçada, una esperança...

Després de tants anys, em convertia en la protagonista que el tren t'apropava a velocitat vertiginosa. De tu, amb prou feines havia vist un parell de fotografies i, alguna vegada, m'has parlat a cau d'orella mentres el telèfon ens incordiava i, alhora, m'has fet sentir infinitats de passions i desitjos que mai he sentit a curta distància. El que durant anys havíem guardat, era a punt de convertir-se en una realitat impalpable i ja no hi havia possibilitat de retorn, totes les cartes eren cara amunt sobre la taula.

El tren es frega sobre les vies, estridents s'obren les portes, lentament m'aixeco i, ben a poc a poc, agafo les maletes i faig petites passes. Com si, de cop i volta, no tinguès pressa per a mirar-te, perque se m'aturen els sentits de tanta ànsia. El meu primer peu trepitja l'andana sense fer soroll, sóc a una estació que desconec però que em fa sentir com a casa. La gent que corre, els mots que s'apleguen i es tornen murmuris, les maletes fent curses arrossegades. No sé on mirar, i miro arreu i no miro enlloc. Sona el telèfon.

- El vent et fa anar els cabells a la cara....
- Com? On ets? m'estàs veient? - somrius.- a on? digue'm! - insiteixo.
- Sóc a dalt.
Et busco i no et trobo, hi ha massa gent a dalt. - A on? A on? Uffff....t'haig de veure. - Allò que havia pogut soportar durant anys, ara es tornava en una necessitat inminent.
- Puja. Ara em veuràs. T'espero. Estàs preciosa. - Clinc.

Ara tot està en silenci.

Quan sóc al teu davant, em manquen les forçes i el silenci queda trencat per una maleta que cau perque la meva mà ja no aguanta. Em mires somrient. Si no fos perque em mires, potser no sabria que ets tu o potser, hauria sabut trobar-te enmig de la multitut d'una plaça perque ja et coneixia abans, com si haguès estat real aquella vida paral.lela que construiem mentres els quilòmetres ens separàven.
Voldria haver-te fet una petó, un petó que estirès de tot el desig que ens emplenava, però nomès vaig saber abraçar-te amb totes les meves forces, i aguantar l'abraçada, per a fer-te proper, per a demanar-te que res deixès que s'acabès aquell instant, perque no et convertissis en purpurina entre les meves mans i desapareguèssis deixant-me sola entre les restes de màgia.

Comentaris

  • agraída[Ofensiu]
    evie2 | 01-06-2010

    Moltes gràcies Brins!
    I gràcies també per al suggeriment... intentaré fer alguna cosa, si el temps ho permet!
    Una abraçada!

  • Ha estat un plaer llegir...[Ofensiu]
    brins | 01-06-2010 | Valoració: 10

    aquesta preciosa història d'amor, de desig i de retrobament; grans sentiments explicats per la pròpia protagonista.

    Però no ha estat tan sols l'acció del relat el que m'ha agradat, ha estat, especialment, les bellíssimes expressions que hi has utilitzat.

    Oracions com aquestes:"Per a teixir els sentiments, sovint fan falta més que paraules" "No és a la memòria on ho guardo, sinó a la pell", són reflex d'un missatge poètic que s'endinsa dins del cor del lector.

    Ja escrius poesia? M'agradaria molt que participessis al RPV 129 "La Buveuse" (La bevedora) Dijous que ve finalitza el termini de presentació de poemes o prosa poètica.

    Moltes gràcies pel teu comentari!

    Pilar

  • gràcies![Ofensiu]
    evie2 | 31-05-2010

    A tu també moltes gràcies! de debò que resulta molt gratificant tenir comentaris! :)

  • Pròleg i trobada[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-05-2010

    T'he descobert mercès al comentari que m'has deixat, i que t'agraeixo.

    Començo a llegir-te per aquesta "primera vegada", que trobo molt i molt atractiva.

    Deliciosos, aquests antulls que brollen de la memòria i prenen formes oníriques com a pròleg per al moment àlgid... i deliciosa la descripció d'una trobada entendridora.

    Pel que he llegit de tu, crec que podria agradar-te Amb les cames separades; només has de clicar sobre les lletres en color per anar-hi; si ho fas, espero que la lectura et resulti grata. Ja em diràs...

    T'envio una abraçada per celebrar la descoberta i donar-te la benvinguda a aquest espai de paraules,
    Unaquimera

  • Gràcies!!![Ofensiu]
    evie2 | 31-05-2010

    Moltes gràcies Joan! s'agraeix moltíssim aquest primer comentari i dóna una empenta ben gran per a continuar publicant!!!
    Una abraçada!

  • molt bonic..[Ofensiu]
    joandemataro | 30-05-2010 | Valoració: 10

    relat que traspua molta sensibilitat, amb un llenguatge acurat i suggestiu
    et felicito i ja et seguiré llegint, et dono la benvinguda a RC

    et convido a llegir un poema meu:El bes

    una abraçada encaixada
    joan

l´Autor

evie2

5 Relats

13 Comentaris

4774 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99