Cercador
D`on venen les millors paraules?
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Les millors paraules neixen a on es gesten les emocions. Allà hi aflora una bellesa nua, pura, engalanada d`un encant que s`escapa a les raons. Tan lliure com una dolça brisa que cura amanyagant el cor amb calidesa, tal com una mare acaronaria el rostre del seu fill amb tendresa, saturada i a vessar d`un amor incondicional, net, genuí, meravellosament irracional.
Sí, segur, les més belles paraules vénen de lluny, del profund dels nostres cors. Doncs sols quan es censuren les censures imposades per la ment, es pot apreciar l`esplendor d`unes gotes d`aigua degotant pausadament. Gotes que, en una pacient processó, regalimen al final d`una vella canalera, a poc a poc, expandint-se i contraient-se, dubitatives en la seva natural inèrcia, petites i fràgils, lleugeres, filles d`una pluja de llàgrimes que algú ha plorat des del cel.
Crec que sí, les millors paraules provenen del cor, doncs només ell, i res més, pot admirar la grandesa d`una petita i simple gota d`aigua. I jo em pregunto què podrien arribar a fer milers i milers de cors que, emocionats, percebessin la bellesa de cadascuna de les “minúscules” gotes que ploren pel nostre món...
Sí, segur, les més belles paraules vénen de lluny, del profund dels nostres cors. Doncs sols quan es censuren les censures imposades per la ment, es pot apreciar l`esplendor d`unes gotes d`aigua degotant pausadament. Gotes que, en una pacient processó, regalimen al final d`una vella canalera, a poc a poc, expandint-se i contraient-se, dubitatives en la seva natural inèrcia, petites i fràgils, lleugeres, filles d`una pluja de llàgrimes que algú ha plorat des del cel.
Crec que sí, les millors paraules provenen del cor, doncs només ell, i res més, pot admirar la grandesa d`una petita i simple gota d`aigua. I jo em pregunto què podrien arribar a fer milers i milers de cors que, emocionats, percebessin la bellesa de cadascuna de les “minúscules” gotes que ploren pel nostre món...
Comentaris
-
Cap i cor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-10-2017 | Valoració: 10
Si és cert que del cor en surten paraules molt emotives, també ho és que del cap en surten d'altres més mesurades. El mèrit és del barman que sacseja la coctelera. A veure quin serà el còctel que ens servirà. M'ha agradat molt com ho has exposat. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.