Curs filosòfic per correu: Segona entrega

Un relat de: pseudo

Desprès de deixar-vos una setmaneta per a meditar sobre el tema. (Estic convençut que tothom ho ha fet) Tornem a emprendre l'escriptura amb afirmacions que porten a temes fora de lloc.

De moment, tenim el temps qüestionat.

Cadascú pot escollir el que fa en el seu temps (si més no en una gran part, o és això el què sens vol fer creure). El fet d'haver d'esperar a algú no ho compararia amb un robatori. Això no treu que en alguns casos sigui una presa de pèl.

Acabo de dir que podíem "escollir" que fèiem amb el nostre temps. Com a mínim, això no és del tot cert, poder no en té res...

2- Lleis??

Si ens parem a pensar, hi ha unes determinades lleis, que ningú es pot passar per alt. De fet, les complim sense adonar-nos. A cada segon de la nostra vida passen milions d'accions que ens passen desapercebudes.

O algú porta el compte de les cèl·lules que se li moren, es reprodueixen, o simplement quan passa alguna cosa d'aquestes? Em sembla que si alguna persona així existís acabaria esquizofrènica.

Crec, que les cèl·lules no poden escollir el seu destí. Fins i tot si ens fixem amb un arbre, ell pot decidir alguna cosa sobre el seu destí?
Un animal no racional, reaccionaria sempre de la mateixa manera davant d'una situació, no? Si coneixem suficientment una espècie d'animals irracionals i els posem en un escenari, podem determinar que durà a terme abans de que ho faci?

Si amb els irracionals funciona, si coneixem a fons cada persona, i sabem com és, i sabem amb que es trobarà, podem saber que farà amb tota seguretat?

Si aquesta ultima pregunta la responem amb un si, podríem creure que el nostre destí ja està escrit (en una gal·làxia molt llunyana....)

Ara el tema es comença a complicar... Si estem lligats a un destí, té sentit la nostra vida?
Si no som lliures pel lligam de les lleis físiques, no quadra l'existència d'un hipotètic Déu.

Però una cosa no em quadra. Tot allò lligat per les lleis de la ciència té sentit. Si no som lliures, si no podem alterar res de res, quin sentit té que pensem?

Estem lligats a unes lleis, però no d'una manera absoluta. El que ens ha fet lliures, allò que fa que el destí no existeixi, és l'existència d'un Déu. No entrarem en detall avui de quina religió es la correcta o si n'hi ha alguna que ho sigui. Una cosa és que algun ens al que puguem anomenar Déu existeixi, l'altre que sigui com ens han dit...

(continuarà, per desgràcia vostra)

Comentaris

  • M'enerves![Ofensiu]
    Arbequina | 19-07-2006

    M'encanta el pensament i els teus relats en desprenen... de la manera que a mi m'agrada, provocant. Em sento provocat. COM, algú avui dia raona l'existència de Déu???? Meravellós.
    Però xoca amb el meu propi pensament... que malauradament està incomplert. Allò que tu has començat amb el semitítol de Lleis jo ho anomeno determinisme i la llibertat una mera il·lusió. Ja veus, un Déu, per mi, es una xorrada capital. I si ens volem referir a una altra cosa, no li diguem Déu, que confón. Referent al determinisme (o lleis) jo dic: descubreix-me l'atzar i em protaràs la felicitat. Ara per ara, sols l'atzar ens faria lliures.
    Sobre el primer tema, jo crec (tothom m'ho llença per terra), que el temps no existeix.
    M'agraden els teus relats, vaig a per la primera entrega.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Hola de nou! i enhorabona per les reflexions...[Ofensiu]
    Leela | 17-10-2005

    Perdona la meva ignorància però no vec la relació que hi ha entre les cél·lules i el destí... Penso que això que dius sobre si posem un animal en un escenari caldria remarcar que ho fem 'sota unes determinades condicions pretesament controlades'. Em sembla, però no ho sé, que els experiments es realitzen així, sota determinats paràmetres, és a dir, es fan models. Les lleis físiques mecàniques possiblement lliguen, però penso que també estaria bé tenir en compte la mecànica quàntica i els processos que no compleixen el model causa-efecte.

    Si t'interessa la filo penso que et pot agradar l'opinió que té Spinoza sobre la llibertat i la manera que té d'encaixar-ho amb les lleis físiques mecàniques.
    Des del meu punt de vista se li podria donar un enfoc des d'un punt de vista biologicista: per què apelar a l'existència de deu si som organismes que (acceptant la teoria de l'evolució i els coneixements que tenim en genètica) donat que estem en un entorn canviant i que al llarg de la història evolutiva ens hem adaptat a les diferents situacions.. Ai perdona, no em facis cas que ja m'he enrollat massa..

    Gràcies per les teves reflexions!! Gràcies de veritat!!

    Una abraçada!

    Leela

  • opinio personal[Ofensiu]
    Chelsea, the classic girls of 60's | 17-10-2005 | Valoració: 9

    Jo considero que mai podem saber realment com actuará l'altra persona... podem fer una idea intuitiva de per on aniràn els trets ja que coneixem les seves reaccions, dubtes, preferències i sobretot prk coneixem el rol social en què ell es creu que juga, però és relatiu perquè potser aquella persona es lleva un dia amb molt bon ànim, te menys dubtes, menys por... i davant una situació X en la que nosaltres pensaríem que es deprimiria doncs el paio reaccionar lleugerament diferent a la predicció, molt diferent, i inclós l'oposat. No sé si el destí està escrit en algun lloc llunyà, el que si sé esque totes i cadascuna de les decisions que prenem obren i tenquen portes del que podria haber passat, i obren de noves que ab un altre sender no s'haguessin obert. El destí per mi el creem tots i cadascún de nosaltres amb cada pas que fem a la vida.

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

48 Relats

256 Comentaris

81261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com