Cruïlles

Dreta, davant una cruïlla de camins: miro.
Un camí, el que conec, el que em porta records, el que ja sé com va i quina rutina té. La raó em diu que és el què he de seguir. L'altre camí, el que desconec, el que em fa por, i el que em fa sentir un desig i una inquietud que creia oblidades. La raó em diu que és el què he de deixar. Però el cor o el cos, o tots dos, no deixen que faci el pas.

Dreta, davant una cruïlla de camins: dubto.
Aquests encreuaments sobtats fan pensar. Sobretot quan apareixen sense que t'ho esperis, plantejant-te dilemes i qüestions. No sabria dir com va sorgir aquest trencall. Suposo que havia de ser així. La seva visió m'ha captivat. Ha fet que tantes coses trontollessin, que aceptés el que fa temps m'estic negant, i, que tornés a il.lusionar-me i a somiar.

Dreta, davant una cruïlla de camins: sé.
Escollit un dels camins, l'altre quedarà perdut. En tinc un sac ple de camins no escollits, que mai podré saber que em guardaven. Un cop feta la tria, penso en l'opció descartada abans de desar-la. L'acabo ficant dins del sac, tanco i me'l carrego a l'esquena. Pesa una mica més. Segueixo: camino, faig, visc, i ja no sembla tan pesat. No deixa de ser una bossa de senders desconeguts, que he de portar a sobre. Amb el temps, t'hi acostumes, sense adonar-te de tot el que vas carregant.

Dreta, davant una cruïlla de camins: espero.