Mirall

No sabia ben bé on era. Aquell llit, aquella habitació, aquell cos nu dormint al seu costat. No, no ho sabia. Mirava el cos. No per la gran bellesa de línies. No per una pell fina i lluent, de tacte de seda. No per res de bellesa sublim. Hauria estat massa irreal, massa perfecte. Només el mirava amb la curiositat de veure qui era. Qui jeia al seu costat. Però era de bocaterrosa, i no podia veure el rostre. I pel cos, no reconeixia a qui podia pertànyer. Ara, era evident que aquella nit havia passat alguna cosa. Estava adolorida de dalt a baix. Els seus membres estaven cruixits. Sempre havia cregut… però aquella persona nua era una noia. Incorporant-se, es va emparar en el capçal d'aquell llit. Potser a l'escola de monges, a l'internat femení on els seus pares havien tancat la seva adolescència, potser allí va començar. Però un cop lliure d'aquelles cadenes paternals, a cas no havia estat amb molts nois? Els va repassar mentalment, n'hi havia una bona colla. Tot i tenir un fort mal de cap, recordava que amb ells s'ho havia passat bé. Un munt de records van aparèixer sobtadament. Carícies, petons, llepades, penetracions, fel.lacions, si, s'ho havia passat bé. S'adonà que s'estava excitant només de pensar-ho, i va mirar de nou aquell cos. Sempre havia tingut una mica de curiositat. Però, per més que ho intentava, no recordava com havia anat i si li havia agradat. En aquell moment, es va adonar del mirall, d'aquells de cos sencer. Quina mena de fantasies havien tingut amb ell? Es va llevar, i s'hi va atansar. El seu cos no era de corbes marcades. Ni la seva pell era fina i lluent, ni amb tacte de seda. No era una bellesa, i encara menys era sublim. Mirant-se en el mirall, va allargar la mà. Feia un moment s'havia excitat, i estava encara excitada. Va acariciar amb la punta dels dits aquells pits de mugrons foscos. Un calfred va recórrer la seva esquena. Tocava aquells pits del mirall, i era com si uns dits freds la toquessin a ella. Desitjava tocar i ser tocada. El seu dit recorria verticalment la seva panxa i baixava a poc a poc, i sentia sobre la seva pell aquell moviment. Sense adonar-se es va atansar, i va posar la mà sobre el mirall. Aquella superfície va perdre rigidesa i va caure a terra com una cortina d'aigua, esquitxant-la i mullant-la.
Es va despertar de cop, tota humida i confosa. Al seu costat, en el seu llit, en la seva habitació, ell dormia nu, com sempre. Es va incorporar i va mirar el nou mirall que li havia regalat ell pel seu aniversari. I li va semblar que el reflex, el seu propi reflex, li feia l'ullet des de l'altra banda del mirall.