CROQUETA

Especial, potser
el vincle que ens uneix.
És diferent
som diferents
i t'estimo, si
per com ets
per com em fas ser
per haver-me
animat
a tirar endavant
per ser-hi
i participar
d'aquells moments
especials
per ajudar-me
a ser on sóc
amb la teva amistat.
Per confiar,
per somriure
quan t'he necessitat
per la humiltat
de tot plegat
pels versos que un dia
em vas regalar,
ja fa llunes,
han passat volant.
Per no haver canviat
amb tot el que ha passat
per deixar-te estimar
i a la teva manera
deixa'm interpretar
amb una mirada
la reciprocitat.


Recordo aquell poema
que em va fascinar
recordant a Marçal
vaig fer un pas endavant
i ara, ja deu fer un any
(han passat tantes coses)
el millor d'haver fumat
fer una proposta indecent
a aquell relat.

I que duri,
aquesta amistat,
que no et vull perdre,
ja ho saps
sortirem junts
al camp de batalla
que l'arma , en part,
tu me les has fet recuperar.