Crònica del tedi

Un relat de: Antoni Casals i Pascual
Ja no hi ha eternitats
als nostres vespres.
Només aquesta por de contradir-nos
amb el desig punyent
que ens obsedeix encara.
I aquesta veu anònima,
arribada d'enlloc,
que ens fa alçar el puny, negant
certesa al tedi immens que se'ns instal·la
a l'ombra dels desficis i els esforços.

Comentaris

  • La sinceritat del tedi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Magnífic Toni! Un poema de cor, ple de sinceritat i espontaneitat. Surt així perquè és així. A vegades ens envolta el tedi. I què? Acceptem-lo com una forma de repòs, capaç de regenerar allò tan negre. Un lapsus que, reconeixent-lo, ens ajuda, segur! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Hola Antoni[Ofensiu]
    allan lee | 20-04-2012

    Un poema que fa estremir per la seva analítica acurada. Potser, el tedi ens fa de contrapunt a l'energia i als petits goigs quotidians?

    Contenta que siguis per aquí;-))

    a

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

145329 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).