Cercador
Crido allò que vull i no tinc.
Un relat de: MoLi- Compartir:
Sento tanta ràbia que sóc jo sola al món. Tothom camina, parla, seu, escolta, treballa, viu amb indiferència però jo sóc la única que me n'adono de la situació i sento ràbia. És una ràbia descomunal, acumulada. No m'entra al cap quin sentit té la vida, perquè la ràbia em col·lapse el cervell. Sóc jo la única d'aquest món que no ho entén, i que sent ràbia per no saber perquè no ho entén.
Tremolo tota jo, dono cops de peu, cops de puny em moc aferrissadament, crido ben alt tot allò que vull i no tinc. Em destrosso per dins i per fora, transmeto la ràbia que sento i que és la que em destrossa. Llavis rogents, nas enfadós, músculs tensos, pell tibada i pits luxuriosos crido allò que vull i no puc haver.
Em desfogo contra tot, el que és i el que no és, tot allò que existeix, quelcom que va existir. M'exclamo de ràbia i de passió.
Sóc al fons d'un pou on la foscor m'aclapara, no veig la llum que s'allunya de mi, tot em va en contra. Una força externa fa que la llum que és la sortida s'apagui i m'oblidi del camí que he de seguir.
No vull trobar la felicitat i per això no la busco, i vull lluitar al costat de la ràbia que m' envaeix perquè és ella la que m'acompanya dins meu dia i nit.
------------
Em calmo. M'estiro a la sorra calenta de la platja, tanco els ulls i penso. No, abans respiro a fons al ritme de les ones. Ara penso.
¿On és la ràbia que sentia fa uns moments? Tot l'odi, la rancor s'ha esvaït en uns instants. Torno a ser com tots els infeliços que mengen, parlen, senten, escolten i viuen amb indiferència i inútilment. ¿Però ràbia, on t'has ficat?
Comentaris
-
ràbia útil[Ofensiu]foster | 08-01-2006
la que descrius en el teu relat, la ràbia que cal deixar sortir -cadascú a la seva manera- per, després, poder apreciar i gaudir de tooooooooot allò de bo -que és molt- que té i ens dóna la vida.
Del relat et diré (amb sinceritat) que hi ha més sentiment que ofici i treball en l'elaboració del discurs narratiu.
M'agrada, però, que l'acabis amb una pregunta retòrica que engloba el total.
foster (ens veiem)
l´Autor
23 Relats
39 Comentaris
27723 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
Vaig néixer el 1989 i podriem dir que quasibé a partir de llavors no he d'eixat de sentir aquest sentiment de "la necessitat d'escriure"* i de veure el món com una novel·la.* "Porque lo que sí es seguro es que quien aprende a crear con su imaginación ya no cambia ese placer por nada: he ahí el único secreto de nuestro incompresnisble vicio"
En trobar aquest lloc, que jo anomeno el Festival de l' Expressió Escrita, se'm han obert els ulls, i moltes portes. Gràcies per a tots aquells que el formeu, i no desapareixeu mai!
*---***-*-*+--
I aquí, unes frases i fragments literaris que formen part de mi.
"Qui és l'imbècil que s'atreveix a sentenciar que són absolutament més bones les patates estofades que l'arros a la marinera? Una abraçada"
"La vaca éz zega"
"Estic a les boires, i penso i callo i tanco els ulls i ploro. I faig un esforç enorme per no oblidar això que sento."
"Les hores del plaer són sempre fugisseres, l'embiaguesa em feu caure de cop al vespre. L'oratage alçava onades a la bufera. L'esclat de la tarongina feu fleitejar els tossals, la poqueta nit, arriba d' OR , DISTANT."
"Els mots en realitat, no són sols per entendre'ns pel significat, sinó per descobrir el que, transparents, oculten. " Joan Vinyoli
"Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!" Joan Salvat-Papasseit
"Quil vol parlar bellament e retòricament e endreçadament, sàpia haver art e manera per la qual sàpia formar e dir sàviament e ordenada ses paraules" Ramon Llull