crec en tu sense creure

Un relat de: srta_squitx
Crec que potser t`estimo...
perque amb els ulls clucs
és quan més nítidament et veig;
perque amb la consciència endormiscada
és quan et sento més a prop meu,
quan més conscient estic del sentiment;
perque en el silenci més absolut
és quan millor escolto la teva veu...
la teva respiració...;
perque en els moments de solitud
és quan el teu record més m`acompanya,
quan la sensibilitat perd la por
i traspua per cada centímetre de la meva pell,
i et sento a prop... molt a prop...
i el meu cos s`estremeix
respirant l`exhalació d`un sospir del teu càlid alè,
i el meu cor batega amb força desbocada,
i et crida, i et busca, et troba a faltar...
i no et veu! no et sent! calles!
i no et troba...
... crec que t`estimo.

Comentaris

  • Presència i absència[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 09-03-2014 | Valoració: 10

    Que m'agradat llegir el teu poema!

    Crec que tens raó. Que l'amor se sent tant en companyia de qui és objecte d'un amor tant intens com el que ens expliques en les teves línies, com quan aquesta persona és absent, quan ens adonem que el trobem a faltar i malgrat tot ens segueix acompanyant.

    L'amor mai s'esgota, i si se sap cultivar, per sempre fluirà. Tant fa que els demés no ho sapiguen però segur que s'adonen, d'una manera o altre, de la vibració ("Vibrato") que l'amor també, com la música, deixa en l'aire.

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.