Coronar una postal

Una petjada a l´espatlla,

a la meva camisa,

i la suor a l´esquena

em recorden que jo hi era.


Apretant de pit

sonaven les gralles,

amb el so, m´assenyalaven l´alçada,

i amb el canvi de tonada

que la canalla el coronava.


A la plaça, hi ha mans que s´alcen,

i d´altres que piquen,

quan tot just fa un segon emmudia,

la més castellera sempre ho reconeix

i la construcció, s´ho valia.


Els menuts ja trepitjen la pinya,

i un terç fa figuereta,

els punys s´alcen enlaire,

doncs, la postal ja està feta.