Cercador
Cordo i recordo
Un relat de: VersaletaPerò no em cordo del tot, no fos cas que em costés respirar prou bé. I ara recordo el significat etimològic del mot recordar, tornar a passar pel cor, i penso que potser també em serveix per re-cordar tot allò que de vegades se m'escapa i acaba afluixant-se. Tornar a cordar. Recordar la vida cada dia i re-cordar-la.
PS. Em prenc la llicència (la meva) d'escriure re-cordar amb guionet. Perquè sí.
Comentaris
-
La vida recordada[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 24-07-2026
Bona tarda, Versaleta:
El teu text em recorda moments ens que he utilitzat aquests mateixos verbs per a jugar amb les paraules i la seua etimologia...
Passar pel cor la vida i poder respirar malgrat tots els entrebancs. Que el nus que de vegades està ben pres s'afluixi. I viure, sobretot fer-ho d'una manera agradable i que no ens ennuegui.
Endavant sempre! Una abraçada.
Helena -
Coneixent-nos.[Ofensiu]Juan Palomo | 23-07-2026
Tots som deutors de les nostres circumstàncies. Les meves m'aconsellen no recordar ni re-cordar. Vull dir no recrear-m'hi, perquè recordar i i re-cordar és inevitable, sobretot quan un ja va sumant anyets i pràcticament no li queda família.
Sobre el canvi de nom, el motiu va ser que en alguns relats el nombre de lectures es disparava d'un dia per l'altre, de manera arbitrària. Suposo que deu ser un error de software, però vaig veure que a la majoria de relataires això no els passava i vaig pensar que si obria un nou perfil igual tindria sort i el comptador de lectures em funcionaria bé. Així que, com que em quedaven pocs relats per tenir-ne 500, vaig esperar a completar aquesta xifra i vaig obrir un nou compte, però la incidència esmentada s'ha seguit produint.
De tota manera, tant Joan Colom com Juan Palomo només són noms de guerra: en realitat, em dic Carles N.


