Cercador
(sense títol)
Un relat de: Versaleta- Compartir:
En dono fe.
Abans que capellà vaig ser notari.
(I com a anècdota, diré que aquesta és la versió en català del meu primer nanorelat, sense saber que ho era, de tots els que he escrit. L’original és en castellà. Ja ha complert més d’un decenni. Una llarga espera en una sala d’espera d’una notaria en va ser la culpable).
Comentaris
-
Boníssim[Ofensiu]Rosa Gubau | 27-09-2024 | Valoració: 10
Amb aquest joc de paraules, has estat encertadíssima.
Molt bo Versaleta.
Rosa. -
Boníssim[Ofensiu]Rosa Gubau | 27-09-2024 | Valoració: 10
Amb aquest joc de paraules, has estat encertadíssima.
Molt bo Versaleta.
Rosa. -
Volia dir...[Ofensiu]Joan Colom | 27-09-2024
... "Traduint Gracián...".
-
Traduint Graciant...[Ofensiu]Joan Colom | 27-09-2024
Allò bo, si breu, dos cops bo. Et felicito: no es pot dir més amb menys paraules.
Pel que fa al teu comentari crític al meu relat "Vint nanoocurrències sobre una poma", em resultarà de gran utilitat que me'ls vagis fent sempre. Els habituals, que no passen de ser mostres de cortesia, només serveixen per incrementar el nombre de comentaris. -
Què bo![Ofensiu]TerricheT | 02-09-2024
Sempre he pensat que un bon microreat s'ha de llegir dues o tres vegades per acabar d'entendre'n el sentit, i en aquest teu, té tot el sentit que no tingui títol. Molt ben trobat, et felicito!
-
Sense títol [Ofensiu]Prou bé | 29-07-2024
Però amb molt de sentit!
Amb total cordialitat