Converses mare-filla

1r cas: mare católica - filla bacinera

-Mare, per què es morí la iaia?
-Perquè Déu ho volgué així.
-I per què ho volgué així, Déu?
-El seu benedicte és sagrat i indubtablement bo, filla meva. Ell ho creié convenient.
-I per què ho creié convenient? I per què el benedicte de Déu és sagrat i indubtablement bo?
-Perquè sí, i punt en boca.
-I per què sí? I per què punt en boca?
-Perquè t'ho dic jo, collons!
-I per què m'ho dius tu?
-Perquè tu m'ho has preguntat.
-I per què t'ho he preguntat?
-Jo què sé, tu sabrás.
-I perquè ho tinc que saber jo?
-Perquè tu m'ho has preguntat!
-I per què t'ho he preguntat?
-El dia que em contestis com és que he parit una xiqueta tan tòtila i bacinera, et respondré!!!

2n cas: mare ignorant - filla culta

-Mare, saps que l'estàtua de la llibertat és un regal de França als EUA?
-Als què?
-Als EUA, mare, als EUA.
-I què és això?
-Un país que mana...( no podia soportar posar al George Bush, així que ho deixem com estava)
-Eixe que es moren nens de fam?
-El maateix, mare, l'has clavat.
-I què dius que els han regalat?
-La estàtua de la llibertat.
-Una estàtua? I per a que volen una estàtua?
-Per a ballar sardanes, redell!!!
-Aleshores, em pareix correcte el que han fet.
-Mama...

3r cas: mare conservadora - filla "punky" lesbiana.

-Ei, vella, com va la vida?
-Aquí estic, buscant curanderos a la guia telefónica, a veure si algú et pot curar això del lesbianisme.
-D'acord, però veges si gasten consoladors.
-Consolaquè?
-Serveix per tirar fora el fantasma del lesbianisme. És molt eficaç.
-D'acord. Sabia que camviaries! - truca a un curandero, li esposa el seu problema i a la fi diu - Escolte, senyor curandero, vostè gasta consoladors? Diuen que es molt eficaç - i li penjà.
-Què passa, vella?
-M'ha penjat el caradura!
-Serà...
-Però tu tranquil·la, trucaré a més.
-No, no fa falta. - espera uns segons, però a la fi explota - Jajajajajajajajajajaja!!!
-De que et rius tu, ara.
-Jajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!
-Vaig a buscar consolador a Internet.
-Si, busca-hi fotos també, veuràs que et surt, jajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!
-Segur que es alguna cosa pervertida de la teva ment depravada. Ay, pobra filla meva!
-Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!
-Sí, tu riu, que en herencia no et deixaré res!
-I a qui li ho donaràs, a aquell cura fals que us estafà i quasi li pagues un xalet a Torrrevieja?
-No m'ho recordis. Mira que ets cruel!
-Jajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!